Resultats de la cerca

Segons Weidenreich, les restes pertanyen a una raça de transició neandertaliana semblant a la de Škul Palestina

Important centre religiós del 250 aC al 650 dC, fou la metròpolis de la cultura prehispànica a Mèxic Meravella arquitectònica i urbanística, hom hi pot contemplar grans monuments tot al llarg de l’avinguda dels Morts les piràmides del Sol i de la Lluna, el temple de Quetzalcóatl i el palau de Quetzalpalalóatl, voltats per les residències dels sacerdots més als afores, hi havia les cases dels comerciants i artesans

Primitiu bastió, hom l’engrandí artificialment amb palafits, rescloses i chinampas illots fets amb canyes, fang i herbes fins a arribar a ésser una de les ciutats més grans del món Dividida en quatre barris simètrics, travessats per canals i ponts, posseïa nombrosos jardins, palaus i temples Destruïda pels conqueridors espanyols, hom hi sobreedificà l’actual Mèxic Als fonaments dels edificis del centre i gràcies a excavacions, hom ha descobert el calendari del sol, la pedra de Tizoc, les imatges de Coatlicue i d’altres divinitats que formaren el teocalli de Huitzilopochtli, com també…

Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…

Les excavacions han posat al descobert un primitiu nucli txitximeca segles XIII-XV, amb superposicions asteques 1450-1520 El principal monument és la piràmide, coronada possiblement per dos santuaris, amb una doble escalinata

Se n'han conservat dues sales excavades a la roca, amb baixos relleus s II-VII que representen escenes de caça i de cort També hi ha inscripcions en pahlavi

Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’ És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’ antis i de l’arquitrau de la prónaos Data, probablement, del temps de Pèricles També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un pòrtic, així…

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític  a l’ edat del bronze  3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…

A l’època faraònica, rebia el nom de Seret i avui el d’Istabl ‘Antar És obra de Hatšepsut Comprèn dues sales, la primera de les quals, coneguda com el pòrtic o vestíbul exterior, tenia originalment vuit pilars només n'hi resten tres, distribuïts en dues files En ella hi ha gravat un important text de Hatšepsut que fa referència, entre altres temes, a la dominació dels hikses Un curt passadís condueix a la segona sala, destinada a santuari, sense quasi decoració

El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó,…