Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Petra

Petra Façana d’al-Khazneh (’el Tresor’)
CC0
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Denominació grega de l’antiga capital dels nabateus, al S de l’actual territori de Jordània, 26 km al NW de Ma’an, prop de la mar Morta.
Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins al S de Síria…
Palenque

Temple de les Inscripcions i Piràmide, a Palenque
© Corel - Claire Rydell
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Important ciutat maia, del període clàssic (600 a 900 dC), situada a la vall del riu Usumacinta, a l’estat mexicà de Chiapas.
Es compon de nombrosos temples-piràmide del Sol, de la Creu, de la Creu Foliada, de les Inscripcions, un gran palau, amb una torre per a observacions astronòmiques, un joc de pilota, un aqüeducte, etc Tots els edificis estan coberts dels més perfectes relleus sobre estuc fets pels maies
ses Païsses
Talaiot
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica situat al municipi d’Artà (Mallorca), a 1 km de la vila.
És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases Fou excavat parcialment els anys cinquanta per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica
Pachacamac
Temple d’Acllahuasi a Pachacamac, centre arqueològic del Perú
© X. Pintanel
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic del Perú, a la vall del riu Lurín, a la regió costanera central d’aquest país.
Fou un centre cultural molt important del període urbanístic 1000-1440, fins que fou conquerit pels inques això no obstant, i a causa del renom del seu gran temple-piràmide, els pelegrinatges a Pachacamac continuaren sota els inques
Ollantaytambo
Jaciment arqueològic
Fortalesa i ciutat construïda pels inques del Perú precolombí a la vall del riu Urubamba, per a la defensa dels camins que duien a Cusco, capital de l’imperi.
Correspon al darrer període de l’arquitectura incaica 1460-1540 És feta amb grans blocs de pedra, perfectament tallats i escairats, i els seus alts murs són d’una sorprenent regularitat, sobretot tenint en compte que els inques desconeixien les eines de ferro i la roda Segons la llegenda, s’hi refugià Ollantay, heroi de la peça literària homònima
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició…
Naqāda
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Alt Egipte, situat a la vora esquerra del Nil, a uns 20 km de Luxor, al nord.
Les restes més importants són del període predinàstic o eneolític, classificades en Naqāda I o Amratià i Naqāda II o Gerzeà La gran riquesa del jaciment tombes i objectes permeté a F Petrie, l’excavador 1895, d’establir el sistema de cronologia relativa dit Sequences Dates SD, i ha donat nom, així mateix, a una època i a un tipus de cultura naqādiana Són importants també les restes del període arcaic, ja històric, trobades per J de Morgan el 1897 Consisteixen fonamentalment en tombes de la dinastia I 3100-2890 aC, entre les quals es destaca la mastaba de maó 54 metres de llarg…
coll del Moro

Jaciment del coll del Moro, a Gandesa
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Cim (481 m alt) situat al terme municipal de Gandesa (Terra Alta), en la proximitat del qual hi ha un important jaciment arqueològic.
Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…
Monte Albán

Monte Albán
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de Mèxic, a l’estat d’Oaxaca.
Fundada pels zapoteques, a més de 1500 m sobre el nivell de la mar, les seves ruïnes palesen que fou conquerida o ocupada successivament pels mixteques i els asteques Al cim d’un turó es conserven les ruïnes d’un conjunt monumental amb temples i palaus
Mitla

Vista panoràmica de Mitla
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat de l’antic Mèxic, situada a l’actual estat d’Oaxaca, a la plana del riu Mitla.
Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre zapoteques i mixteques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina