Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
projecte Djehuty

projecte Djehuty Jardí funerari a l’entrada d’una gran tomba de la dinastía XII, descobert durant la campanya del 2017
Jaciment arqueològic
Programa hispanoegipci d’excavació arqueològica, restauració i publicació de les tombes de Djehuty i Hery, a la necròpolis de la riba oest de Tebes, l’actual Luxor, Egipte.
El grup d’arqueòlegs espanyols que treballa en aquestes tombes està dirigit per José Manuel Galán CSIC, Madrid i està integrat per collaboradors de les universitats de Sevilla, Salamanca, Alcalá de Henares i la Complutense de Madrid La tomba de Djehuty, un alt funcionari dels temps de la faraona Hatšepsut dinastia XVIII, ha estat batejada com la “Capella Sixtina de l’antic Egipte” pel bon estat de conservació de les seves pintures, inspirades en escenes del Llibre dels Morts
serra del mas Bonet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític al terme municipal de Vilafant, Alt Empordà.
Durant unes obres relacionades amb la construcció d’infraestructures ferroviàries al S de Figueres, el 2008 aparegueren restes d’un assentament neolític amb una cronologia entre el 5000 i el 1500 aC un dels pocs hàbitats a l’aire lliure apareguts a Catalunya amb aquesta cronologia Ubicat en una regió que, des d’antic, ha estat zona de pas freqüent tant d’homes com de ramats, en el jaciment s’han trobat 192 estructures, la major part de les quals són fogars, forats de pal, fons de cabana i fosses de funció indeterminada Entre els materials arqueològics més rellevants hi ha mostres d’indústria…
Cornia

Talaiot del jaciment de Cornia
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Jaciment talaiòtic del terme municipal de Maó (Menorca).
Correspon a un antic poblat del qual actualment queden a la vista, bàsicament, un parell de talaiots, alguna cova i un recinte en forma de ferradura, precedent probablement dels recintes de taula de la major part dels poblats menorquins El talaiot oriental fou excavat el 2008 i té com a característica pròpia que està travessat per un alt túnel de funció desconeguda amb una cambra o diverticle lateral A prop hi ha un sistema de recollida d’aigua a base de cisternes comunicades, mentre que per l’altre costat té, adossades, les restes del que probablement fou el mur de tancament, la…
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
Torralba d’en Salord
.jpg)
Taula de Torralba d’en Salord (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Conjunt talaiòtic del terme municipal d’Alaior (Menorca), un dels principals jaciments prehistòrics de les Balears.
Conserva una gran sala hipòstila, fragments de muralla, coves, una habitació talaiòtica, restes d’un altre talaiot menor i, sobretot, el gran talaiot conegut com la taula de Torralba d’en Salord, de 5 m d’alçada L’anomenat recinte de la taula és voltat de pilars laterals Excavat entre els anys 1974 i 1982, els treballs proporcionaren una cronologia de poblament d’entre els segles X i II aC
talaiot de Torellonet Vell
Talaiot
Jaciment arqueològic
Talaiot des Fornàs de Torelló, al terme municipal de Maó (Menorca).
Construït sobre un talaiot precedent, té forma troncocònica i un diàmetre màxim de 24 m És un dels més grans i més ben conservats de l’illa Una obertura a la part superior permetia l’accés a un santuari construït en l’època romana Ha estat excavat i estudiat per Lluís Plantalamor, arqueòleg i membre de l’Institut d’Estudis Menorquins
vil·la romana de Pla de Palol
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època romana, a Platja d’Aro (Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Baix Empordà), situat molt a la vora de la platja.
La villa romana, només excavada parcialment 1998-99, posa de manifest les activitats agràries dels seus pobladors, dedicats a la producció vinícola En les dues o més terrasses en què està organitzat el terreny, s’hi han detectat les infraestructures de fabricació i emmagatzematge del vi L’altra ocupació de la villa era l’extracció d’argila per a la producció de ceràmica La seva ocupació està datada entre el segle I aC i el VII dC
Parc Arqueològic Mines de Gavà

Vista exterior de les mines del Parc Arqueològic Mines de Gavà
© Museu de Gavà
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic i museístic.
Impulsat per l’Ajuntament de Gavà, fou obert al públic el 2007, després de deu anys de treballs per a la seva adequació Les mines de can Tintoter, descobertes l’any 1972, tenen més de 6000 anys d’antiguitat i són un extraordinari vestigi de l’activitat extractiva en el Neolític Es tracta de les mines de galeria més antigues d’Europa i estaven dedicades a l’extracció de variscita El Parc mostra com era la vida en aquella època i com s’extreia el mineral, en una àmplia xarxa de pous, cambres i galeries En la visita, el públic pot entrar en una mina autèntica i en una altra construïda a escala…
poblat ibèric de Puig Castellar

Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment laietà al cim del turó de puig Castellar o del Pollo a la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat L’…
Museu de l’Acròpolis

El Museu de l’Acròpolis, situat al peu de l’Acròpolis d’Atenes
Museu de l’Acròpolis
Museu
Jaciment arqueològic
Museologia
Complex arqueològic i museístic, emplaçat en un nou edifici obra de l’arquitecte suís Bernard Tschumi, situat al peu de l’Acròpolis d’Atenes, inaugurat al juny del 2009.
L’antic museu, construït entre el 1865 i el 1874 per l’arquitecte Panages Kalkos, presentava nou sales d’exposició amb ordenació cronològica Després de trenta anys de projectes i endarreriments, la construcció de l’edifici segons el projecte definitiu s’inicià el 2004, però els treballs s’allargaren més del previst a causa d’importants troballes arqueològiques al subsol El procés anà acompanyat de polèmica per la reivindicació del retorn del patrimoni de l’Acròpolis, com els frisos del Partenó, que són al Museu Britànic de Londres Un dels espais més celebrats del nou museu és la galeria…