Resultats de la cerca

És un dels pocs jaciments de la meitat septentrional de l’illa on hi ha una taula, monument talaiòtic  abundant al sector meridional menorquí Hi ha també una torre amb una forma esglaonada a causa de la rampa helicoidal que l’envolta i puja al seu cim Alguns experts defineixen aquesta torre com a talaiot, tanmateix, sembla que n’és una variant, o bé forma part d’un tipus diferent No gaire lluny, s’hi trobaren també les restes de diverses cases i, en el camí que duu a la costa, les d’una naveta funerària pretalaiòtica, o del que avui s’anomena protonaveta o monument de triple…

Correspon a un antic poblat del qual actualment queden a la vista, bàsicament, un parell de talaiots, alguna cova i un recinte en forma de ferradura, precedent probablement dels recintes de taula de la major part dels poblats menorquins El talaiot oriental fou excavat el 2008 i té com a característica pròpia que està travessat per un alt túnel de funció desconeguda amb una cambra o diverticle lateral A prop hi ha un sistema de recollida d’aigua a base de cisternes comunicades, mentre que per l’altre costat té, adossades, les restes del que probablement fou el mur de tancament, la murada, de l…

Construït sobre un talaiot precedent, té forma troncocònica i un diàmetre màxim de 24 m És un dels més grans i més ben conservats de l’illa Una obertura a la part superior permetia l’accés a un santuari construït en l’època romana Ha estat excavat i estudiat per Lluís Plantalamor, arqueòleg i membre de l’Institut d’Estudis Menorquins

Les restes més importants són del període predinàstic o eneolític, classificades en Naqāda I o Amratià i Naqāda II o Gerzeà La gran riquesa del jaciment tombes i objectes permeté a F Petrie, l’excavador 1895, d’establir el sistema de cronologia relativa dit Sequences Dates SD, i ha donat nom, així mateix, a una època i a un tipus de cultura naqādiana Són importants també les restes del període arcaic, ja històric, trobades per J de Morgan el 1897 Consisteixen fonamentalment en tombes de la dinastia I 3100-2890 aC, entre les quals es destaca la mastaba de maó 54 metres de llarg per 27 d’…

Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana

Hom en coneix documentació des del segle VIII aC fins al segle IV dC Fou la capital del regne de Kuš , tot i que n’és controvertit el període per a alguns historiadors ho fou durant tota l’època documentada ~750 aC-~350 dC per a d’altres ho fou conjuntament amb Napata ~590 aC-430 aC i posteriorment n’esdevingué l’única seu fins el 350 dC, i per a uns darrers ho fou només quan els sobirans de Kuš s’hi feren enterrar ~300 aC-350 dC Hi ha restes d’una zona emmurallada possiblement la ciutat reial, amb uns banys i diversos temples petits A l’exterior d’aquest recinte es troba el gran temple d’…

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als segles V-VI