Resultats de la cerca

Els temes iconogràfics són novedosos i, malgrat que hom hi coneix la mà de diferents artistes, tots pertanyen a una mateixa escola d’influència jònica, que treballà al final del segle VI i durant el segle V aC Destaca per la seva magnitud i qualitat el monument dels guerrers Les restes es conserven al museu d’arqueologia de Jaén

Ocupa una superfície de 48788 m 2  que inclou disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del bronze l’ abric Romaní , la cova dels Degotalls, la cova de la Miranda, la cova d’en Sellarès, l’estació Agut, la balma de la Costa de Cal Manel, la cova del Pau Antón, la balma dels Pinyons, la cova d’Antoni Zuleta, la cova de Lluís M Vidal, la cova del Simeó, la cova de Cal Ferrer, l’abric de la Consagració, el jaciment del camí del Pont del Bisbe, la cova de Matías Pallarès, la cova del Paranò i la cova d’en Jaume Forcada El març del…

Impulsat per l’Ajuntament de Gavà, fou obert al públic el 2007, després de deu anys de treballs per a la seva adequació Les mines de can Tintoter, descobertes l’any 1972, tenen més de 6000 anys d’antiguitat i són un extraordinari vestigi de l’activitat extractiva en el Neolític Es tracta de les mines de galeria més antigues d’Europa i estaven dedicades a l’extracció de variscita El Parc mostra com era la vida en aquella època i com s’extreia el mineral, en una àmplia xarxa de pous, cambres i galeries En la visita, el públic pot entrar en una mina autèntica i en una altra construïda a escala…

Aquest espai museístic connecta el barri de la Ribera i el parc de la Ciutadella a través d’un passatge continu que va des del passeig del Born i la plaça Comercial fins al passatge Mercantil, que s’obre al passeig de Picasso El Born gira al voltant de dos grans eixos que, a més de l’interès intrínsec, mostren la transformació de la ciutat al llarg de tres segles D’una banda, el jaciment arqueològic, consistent en les ruïnes de la ciutat destruïda després de la derrota del 1714 De l’altra, l’edifici del mercat Les ruïnes foren descobertes arran d’unes obres de restauració i rehabilitació de l…

Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del  puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…

Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre…

Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el barri dels…

És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns