Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
barranc d’en Fabra
Jaciment arqueològic
Assentament neolític a l’aire lliure del terme municipal d’Amposta (Montsià).
El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes ellipsoidals d’uns 6 m × 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior És datat de la primera meitat del cinquè millenni aC
Eketorp
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro i medieval de l’illa d’Öland (Suècia).
És un dels jaciments més ben estudiats d’Escandinàvia El primer període d’ocupació s’estén des del s IV fins al s VII i es caracteritza per l’existència de cases de pedra d’una sola habitació i estables adossats radialment a una muralla circular La superfície total era d’uns 5 000 m quadrats Vers l’any 1000 el lloc fou reocupat, aquesta vegada amb cases de fusta formades per diversos recintes i amb una nova muralla, més potent i complexa Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
Can Roqueta
Jaciment arqueològic
Assentament i necròpolis de l’edat del bronze i primera edat del ferro del terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes
vil·la romana del Morer
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al terme municipal de Sant Pol de Mar (Maresme).
Es tracta d’una villa romana rural destinada a la producció de vi i construïda en terrasses A la part baixa de la villa, un gran pati central articulava els espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat restes del que sembla una forja Les terrasses superiors eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors dolia Cal destacar també l’existència d’una torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via Augusta Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els s I-VI, la factoria vinícola deixà de funcionar al s II
Dimini
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític de Tessàlia excavat per Tsountas el 1903.
És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-…
Setefilla
Jaciment arqueològic
Emplaçament arqueològic situat a Lora del Río, Sevilla, que comprèn dos jaciments: l’un situat al turó conegut per Mesa de Setefilla
i l’altre al peu del turó, constituït per una necròpolis.
El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó, dirigides per…
Tall Halula
Jaciment arqueològic
Poblat neolític de la vall mitjana de l’Eufrates (Síria).
Ha estat excavat per la Misión Arqueológica Española, dirigida per Miquel Molist, en el marc de la campanya internacional de salvament dels jaciments de la zona de Jarābulus, amenaçats per la construcció del pantà de Tišrin El tall , de forma vagament circular 360 m × 300 m, ateny una alçària de 8 m La seva excavació ha permès de documentar habitacions de planta rectangular, amb forns, llars i sitges, així com obres comunals mur de terraplenament i conduccions d’aigua El material arqueològic que hom hi ha recuperat assenyala l’existència d’una fase antiga Neolític preceràmic,…
La Tène
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la part oriental del llac de Neuchâtel, Suïssa.
Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…
Pompeia

Ruïnes de Pompeia
© Eulàlia Rius
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de l’imperi Romà, prop de la ciutat moderna de Pompeia, a la província de Nàpols, Itàlia.
Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…