Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Anse aux Meadows
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del Canadà, a l’extrem septentrional de Terranova.
És l’únic jaciment d’Amèrica amb proves d’una ocupació vikinga, la qual és datada entre el 700 i el 1080 dC Hi ha restes d’habitatges i també d’una forja
Banpo

Restes arqueològiques de Banpo
Dan Lundberg (CC BY-SA 2.0)
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic descobert el 1953 i situat a la vall del riu Groc, a l'est de la ciutat de Xi'an.
És el poblat neolític més important de la Xina, d’una extensió superior a una hectàrea Conté quatre capes d’habitatges distints corresponents a diversos segles d’ocupació del 2500 al 2000 aC, sitges, forns de ceràmica i una necròpolis
Sacsahuamán
Jaciment arqueològic
Fortalesa inca (~s XV) situada al N de Cusco, Perú.
Construïda amb grans blocs de pedra sobreposats sense morter, té una llargada de 365 m i una alçada de 18 m Plaça forta, era refugi de la cort i dels sacerdots en cas d’invasions Als afores, hom hi troba restes d’habitatges on arribava l’aigua per canals en part subterranis
bosc de Virós
Sector o indret
Jaciment arqueològic
Bosc del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a les Bordes de Virós.
El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar
l’Hospitalet Vell

L’Hospitalet Vell
KaischiB (CC BY-SA 2.0)
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat del municipi de Manacor (Mallorca) iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de G Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de grans blocs de pedra poligonals que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions
Derinkuyu

Interior d’una galeria de Derinkuyu
jyl4032 (CC BY-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat subterrània més gran i famosa de la Capadòcia, Turquia, situada als afores de la ciutat de Derinkuyu.
Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi…
poblat ibèric de Puig Castellar

Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment laietà al cim del turó de puig Castellar o del Pollo a la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien…
Petra

Petra Façana d’al-Khazneh (’el Tresor’)
CC0
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Denominació grega de l’antiga capital dels nabateus, al S de l’actual territori de Jordània, 26 km al NW de Ma’an, prop de la mar Morta.
Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins al S de Síria…
La Tène
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la part oriental del llac de Neuchâtel, Suïssa.
Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació…
l’Esquerda

Vista general de l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…