Resultats de la cerca

Era un dels cinc sectors de la necròpoli memfita Els seus monuments van de la dinastia I 3100-2890 aC al període grecoromà 323 aC-395 dC Això en fa el jaciment arqueològic més gran i ric de tots els faraònics i un dels més importants del món Amb una superfície d’uns 12 km 2 , conté les mastabes de sis faraons de la dinastia I onze piràmides, dues de la III l’esglaonada de Djoser I i la de Sekhemkhet, més la tomba del faraó Shepseskaf de la IV, l’anomenada mastabat al-farawn , de classificació difícil, tres de la V les d’Userkaf, Djedkare Isesi i Unas, decorada aquesta per primera…

Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, constitueix el cementiri principal, però no exclusiu, dels faraons de la dinastia V piràmides de Sahuré, Neferirkara-Kakai, Niuserre i Neferefre Malmeses totes quatre n'hi hagué, encara, deu més, eren ja originalment de dimensions molt més reduïdes que les de Gizeh El jaciment comprèn també un tipus de construcció propi només de la dinastia V, el temple solar, del qual és exemple el del faraó Userkaf, mentre que a cosa de mig quilòmetre, a Abū Gurob, s’aixeca el de Niuserre, el millor sens dubte

Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, conté restes de tres piràmides dues de pedra, la més important de les quals és la de Radjedef, successor de Kheops prop d’ella han estat trobades les tombes dels seus funcionaris, i una de tova 145 m d’alçada originalment

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític  a l’ edat del bronze  3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…

Les galeries naturals explorades assoleixen els 3 km de longitud La cova, localitzada el 1885, fou excavada per Joan Maluquer de Motes i Jordi Rovira, que n'establiren la cronologia d’ús des del bronze final fins a l’època romana Algunes de les grutes també foren utilitzades com a necròpoli

Excavat per H RHall i L Woolley, hi fou trobada una típica ceràmica feta a mà decorada amb dibuixos simples pintats amb un pigment negre El seu posterior descobriment en altres jaciments, sobretot del S de Mesopotàmia Èridu, Ur, Qal’at Ḥaǧǧi Muhammad, etc, féu que hom donés el nom d’al-'Ubaid no solament a aquesta ceràmica, sinó també a la cultura de la qual formava part ~4300-3500 aC Malgrat que durant aquest llarg període s’hi produïren una sèrie de canvis, hom pot citar, entre les seves principals característiques, l’ús de la ceràmica ja esmentada —la qual en els últims temps…

La ciutat florí als segles VII i VIII hi ha monuments datats des del 680 fins al 810, per tant, durant l’època clàssica Les escultures, esteles i plaques amb relleus, fetes en pedra calcària, trobades en aquesta ciutat, són de les millors i més perfectes de l’art maia Mantingué una forta rivalitat amb la ciutat de Yaxchilán , situada uns 40 km riu avall

Fou un antic centre urbà maia Les excavacions han descobert uns 120 edificis de diferents tipus i funcions, dels quals es poden visitar una cinquantena Hi destaquen quatre temples dels segles VII-VIII, amb escultures notables, més de trenta esteles i una seixantena de llindes El lloc també és conegut per la traducció castellana del topònim Piedras Verdes Tingué una llarga rivalitat amb la ciutat de Piedras Negras , situada 40 km riu amunt

Gravat d’un cavall de la vall de Côa Porto Convention and Visitors Bureau CC BY-NC-ND 20 Descobert el 1994, es tracta d’un important jaciment a l’aire lliure, amb una extensió de 17 km 2 , 194 roques gravades i més de 2000 figures Els gravats estan situats en parets rocoses verticals d’esquist de la vall del riu Côa i els seus afluents Les representacions són sobretot de cavalls, toros i cabres, i hi ha alguna figura antropomorfa

Les excavacions han posat al descobert un primitiu nucli txitximeca segles XIII-XV, amb superposicions asteques 1450-1520 El principal monument és la piràmide, coronada possiblement per dos santuaris, amb una doble escalinata