Resultats de la cerca

En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou dissolta de…

Organitzada pel Club Natació Olot, té un recorregut de 800 m pel riu Fluvià, entre els paratges coneguts com Tussols i Basil És de caràcter amateur i se celebra l’últim diumenge d’agost L’Agrupació Deportiva Olotina Record ADOR organitzà amb altres penyes, a l’estiu del 1953, la primera edició de la travessia, que guanyà Manuel Masferrer El 1988 s’assolí la màxima participació, amb 381 nedadors David Meca 1995 i Maria Àngels Bardina 1996 establiren els rècords de la prova

S’inicià com a nedador, però a partir de la dècada dels setanta es decantà pel salvament i el socorrisme Després de deu anys competint a l’Agrupació Esportiva Sarrià, des del 1981 es dedicà a la docència Com a tècnic, dirigí diferents cursos de formació per a la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme FCSS fins el 1991 Des de llavors passà al Departament d’Ensenyament, dins el programa d’Activitats Físiques Esportives Com a directiu, fou membre de l’assemblea de la FCSS a la federació espanyola 1980-88 El 1988 fou distingit per aquesta darrera federació amb la medalla de…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor Esteve , de S…

Filla de l’escriptor Carles Soldevila , inicià les activitats teatrals el 1950 a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona ADB, on treballà fins a la desaparició d’aquesta entitat L’any 1962, juntament amb Albert Boadella i Anton Font, fundà la companyia de mim Els Joglars, on actuà fins el 1969 També fou cofundadora del Grup de Teatre Independent 1965 i del Teatre de l’Escorpí 1974 Professora d’expressió corporal a l’Institut del Teatre de Barcelona 1971-86 i fou membre de la Comissió Coordinadora d’Estudis d’aquest organisme, delegada de Direcció i Coordinació General El 1976…

Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys seixanta Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral Yorick 1965-75, de la qual fou fundador i director, i en Mundo Diario 1973-76, Diari de Barcelona 1976-78, El Periódico de Catalunya d’ençà del 1978 i La Guía del Ocio Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya 1970, Adolfo Marsillach una biografia socio-teatral 1972 TNB, història d’una imposició 1990, La Fira al Teatre al Carrer de Tàrrega 1998 i Els anys…

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de Barcelona 1980 la…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual…

Pare del també actor Enric Guitart i Matas , el 1882 debutà al Teatro Español de Barcelona D’ampli registre i molt versàtil, conreà tota mena de personatges i gèneres, i participà en l’estrena d’un bon nombre d’obres d’autors catalans Frederic Soler, Josep Maria de Sagarra, etc i estrangers Ibsen, Maeterlinck, Wilde, etc Entre d’altres, actuà en la companyia d’Antoni Tutau 1890-95 i en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella També dirigí el Teatre de les Arts 1904-05 i la companyia del Foment del Teatre Català A diferència de la seva activitat…

Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia , i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de…