Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
William Brouncker
Història
Matemàtiques
Matemàtic irlandès, vescomte de Castle Lyons.
Fou fundador i president per designació reial de la Royal Society Fruit de la seva correspondència amb J Wallis, en l’obra del qual aparegueren alguns dels seus treballs, fou l’expressió del producte infinit de Wallis per a π/4 en forma d’una fracció contínua 4/π = 1+1 2 /2+3 2 /2+5 2 /2+ fórmula de Brouncker
Jakob Steiner
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Analfabet fins a 14 anys, estudià amb Pestalozzi, i després a Heidelberg i Berlín, on fou nomenat professor extraordinari el 1934 Féu recerques importants en geometria superfícies cúbiques i de quart ordre i geometria projectiva, amb els seus mètodes sintètics Publicà Systematische Entwicklung der Abhängigkeit geometrischer Gestalten von Einander ‘Desenvolupament sistemàtic de la interdependència de les figures geomètriques’, 1932 i pòstumament 1882 aparegueren les seves obres completes Ideà, entre altres, el teorema que du el seu nom
fractal
fractal Conjunt de Mandelbrot i un detall (corresponent al punt marcat per una creu blanca) [imatge obtinguda per ordinador al Departament d’Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona]
Matemàtiques
Model matemàtic o objecte real que manté la seva forma essencial, fragmentada i irregular, tot i variant l’escala d’observació.
Les primeres fractals corbes de Von Koch, Peano, Sierpiński, etc aparegueren entre el 1875 i el 1925 com a contraexemples als intents de formalització de l’actual matemàtica Benoît Mandelbrot, els anys setanta, descobrí que aquests models serveixen per a representar la realitat Basant-se en els conceptes d’homotècia interna i de dimensió en el sentit de Hausdorff-Besikovič 1919, Mandelbrot definí les bases de la geometria fractal, que permet de modelitzar fenòmens com les turbulències, el cabal dels rius, el soroll blanc, la distribució de les galàxies, les estructures…
Viktor Valentinovič Novožilov
Economia
Matemàtiques
Economista i matemàtic soviètic.
Professor a les universitats de Kíev, Rostov i Leningrad, en la qual substituí Nemčinov A partir del 1939 aparegueren els seus treballs sobre programació en la determinació del procés de producció òptim En l’obra Procediments per a la mesura de les despeses i els seus resultats en una economia socialista per determinar l’eficàcia de les noves tècniques 1958 introdueix elements com l’escassetat i l’eficàcia per a seleccionar les inversions que cal dur a terme Una gran part de les seves aportacions, però, no foren difoses fins al reconeixement de les tesis sobre l’assignació de…
George Berkeley
George Berkeley
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Cristianisme
Filòsof anglès, bisbe anglicà.
Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’una anàlisi…
natació amb aletes
Nedador practicant la prova de superfície, que forma part de la natació amb aletes
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES
Natació
Natació practicada tant a la piscina com al mar amb una aleta de propulsió d’una sola pala, o monoaleta, que permet augmentar la velocitat dins de l’aigua.
Hi ha tres disciplines practicades en piscina superfície, apnea i escafandre En les proves de superfície s’utilitza un tub respirador i es competeix en les distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, així com en 4 × 50 m, 4 × 100 m i 4 × 200 m Antigament també es competia en la distància de 1850 m, aproximadament una milla nàutica Dins aquesta disciplina hi ha l’especialitat bifins o natació amb dues aletes, en què es competeix en distàncies de 50 m, 100 m i 200 m Les proves d’apnea són de 50 m i les d’escafandre, de 100 m, de 400 m i de 800 m La natació amb aletes també es…
Josep Vicent de l’Olmo i Conca
Literatura catalana
Matemàtiques
Arqueologia
Història
Generós i secretari del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició de la seva ciutat natal, s’interessà per la matemàtica i per la poesia.
Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre amb…
, ,
natació
Dimensions principals de les instal·lacions per a natació i salts de trampolí i palanca, segons els reglaments
© Fototeca.cat
Natació
Conjunt d’activitats esportives relacionades amb la natació.
Com a competició consisteix a fer un recorregut, en una estona com més petita millor, entre dos punts dins aigües obertes o bé d’una distància determinada dins una piscina, utilitzant els quatre estils reconeguts oficialment crol o lliure, esquena, braça i papallona El crol és el més ràpid i el més natural, pel fet de collocar el cos completament horitzontal sobre l’aigua L’esquena és similar al crol, però a l’inrevés el nedador se situa d’esquena a l’aigua L’estil braça és el més antic i el més formatiu, gràcies a la respiració I el papallona és una barreja de crol i de braça El nedador té…
anàlisi matemàtica
anàlisi matemàtica Portada dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…
conjunt
Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…