Resultats de la cerca

Conegut com Lolo Ibern, com a nedador s’especialitzà en llarga distància Guanyà dues vegades la Travessia del Port de Barcelona, establint el 1964 un rècord que perdurà durant vint anys Posteriorment passà al waterpolo, esport que practicà des del 1965 fins al 1974 El 1969 amb el Club Natació Barceloneta derrotà l’aleshores invicte Club Natació Barcelona Amb aquest equip guanyà els Campionats d’Espanya 1970, 1973, 1974, a més de la Copa 1973 Fou vuitanta-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en dos Campionats d’Europa, entre d’altres, el de Barcelona 1970, en el…

President del Club Natació Sabadell 1920-26, representà el club en la fundació de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA el 19 d’abril de 1920 En la reunió constituent fou elegit tresorer de la primera junta directiva, càrrec que ostentà fins el 7 de setembre de 1921

Presidí el Club Natació Tortosa 1987-2000 i creà, el 1990, les seccions d’atletisme, triatló i salvament i socorrisme Organitzà, entre d’altres, el Campionat d’Espanya de natació sincronitzada 1998 i el de salvament aquàtic 1999 Fou àrbitre de natació 1989-2000, de salvament i socorrisme 1994-2000 i de triatló des del 1996 Presidí la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 2008-12, de la qual ocupà el càrrec de vicepresident durant dotze anys 1996-2008

Membre del Club Natació Barcelona, al gener del 1921 esdevingué president del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA en representació del seu club El 1924 renovà el càrrec a títol personal, fet que disgustà el seu club, a qui tampoc no agradà la seva actuació en els Jocs Olímpics de París 1924, en què fou el cap de waterpolo de la delegació espanyola Fou rellevat de tots els seus càrrecs i expulsat de l’entitat Anteriorment, havia estat cofundador i nomenat membre d’honor del Collegi Català d’Àrbitres 1922

Practicà el waterpolo Vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona, en representació del qual assumí la presidència de la Federació Catalana de Natació Amateur 1923-27, càrrec que ocupà de nou entre el 1933 i el 1939 També ocupà la vicepresidència del CN Barcelona 1924-25 i la presidència del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació 1925-26 Fou president de la Federació Espanyola de Natació 1937-39 El collegi d’àrbitres de waterpolo el nomenà membre d’honor Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit futbolístic  Josep Rosich Rubiera

Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926

Fou un dels introductors a Catalunya d’aquesta especialitat aleshores anomenada ballet aquàtic tot endegant un equip en el Club Natació Barcelona El 1958 aconseguí els primers Campionats de Catalunya duo i per equips i d’Espanya solo, duo i per equips El 1960, quan l’especialitat prengué embranzida, presidí la primera Comissió Tècnica de la Federació Espanyola de Natació i es donà a conèixer internacionalment En els Jocs Olímpics de Roma d’aquest mateix any fou nomenat membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Federació Internacional, càrrec que ocupà fins el 1982

Essent directiu del Club Natació Sabadell, l’abril del 1950 fou designat tresorer de la junta directiva de la Federació Catalana de Natació Romangué en aquest càrrec durant vint-i-tres anys, aleshores passà a ser-ne administrador durant catorze anys més i es retirà el 1987 També fou àrbitre de natació collegiat el 1951 i nomenat membre d’honor del collegi català el 1994 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1958 i l’espanyola, la de serveis distingits d’argent 1966 i d’or 1972

Fou nedador del CE Mediterrani i cofundador del CN Montjuïc 1944, del qual fou primer directiu i després president 1968-72 També fou membre del Collegi Català d’Àrbitres hi ingressà el 1958, en fou secretari 1960 i més tard president 1961, 1962, 1964-67 i en aquests mandats ocupà el càrrec reservat al Collegi en el si de la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del comitè d’àrbitres a partir del 1964 Fou guardonat amb la medalla del mèrit de la federació catalana 1967 i la placa d’honor de la federació espanyola 1971

Formada al Club Natació Olot, s’inicià en la natació al final dels anys setanta Ja com a entrenadora, el 1997 impulsà la secció de salvament i socorrisme del CN Banyoles i formà part de la junta directiva Com a tècnica del Club Poliesportiu Santjoanenc entrenà, entre d’altres, Albert Gelis, nedador deficient visual que participà en diferents Jocs Paralímpics El 2002 assumí el càrrec de directora tècnica de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme Durant aquest període, i fins el 2008, participà en competicions com el Míting Internacional de Salvament, la Mirea Cup o la…