Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, s’entrenà a les ordres de Carles Adern Fou campió de Catalunya en proves de velocitat d’estil lliure i papallona, i campió d’Espanya de relleus del CN Barcelona Internacional, guanyà la Copa Nadal entre el final dels anys setanta i l’inici dels vuitanta Després d’abandonar la natació, fou directiu del Club Natació Sant Andreu

Essent directiu del Club Natació Sabadell, l’abril del 1950 fou designat tresorer de la junta directiva de la Federació Catalana de Natació Romangué en aquest càrrec durant vint-i-tres anys, aleshores passà a ser-ne administrador durant catorze anys més i es retirà el 1987 També fou àrbitre de natació collegiat el 1951 i nomenat membre d’honor del collegi català el 1994 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1958 i l’espanyola, la de serveis distingits d’argent 1966 i d’or 1972

Especialista en papallona, es formà al Club Natació Banyoles, amb el qual fou cinc vegades campió de Catalunya en 100 m 1967, 1969 i 200 m 1962, 1963, 1965 El 1971 passà al Club Natació Barceloneta, amb el qual aconseguí un nou títol en els 100 m Fou campió d’Espanya una vegada en 200 m 1965 i quatre vegades en relleus 4 × 100 m estils amb la selecció catalana 1961, 1965, 1969, 1971 Millorà més de cinquanta rècords, entre catalans i estatals, i fou trenta-dues vegades internacional Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1977 esdevingué directiu de la Federació Espanyola…

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Vinculat sempre al Club Natació Barcelona, fou campió d’Espanya de 100 m lliure quatre vegades 1958-61 i establí el rècord estatal de la prova 1960 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Després es dedicà al waterpolo i es proclamà campió de Lliga 1966 amb el seu club i formà part de la selecció espanyola Rebé la placa d’honor 1965 de la federació espanyola i la medalla d’or 1966 Directiu del CN Barcelona des del 1971, presidí la comissió de waterpolo i el 1982 passà a ser-ne vicepresident Arquitecte de professió, s’encarregà de les obres de remodelació del CN Barcelona

Prototip dels esportistes del principi del segle XX, fou recordista estatal de 5 × 50 m lliure i directiu del Club Natació Atlètic, del qual fou nomenat president el 1917 Promogué els primers Campionats de Catalunya de natació organitzats el 1918 al varador del port de Barcelona i els patrocinà tot instituint-hi una challenge que portava el seu nom El 1920 fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA i formà part del primer comitè directiu Des d’aquest organisme, portà a terme les gestions que propiciaren la primera participació olímpica espanyola…

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de…

Membre del Club Natació Terrassa, del qual fou directiu, es proclamà campió de Catalunya de 200 m braça 1944 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1961

Membre del Club Natació Atlètic, participà en la primera Travessia del Port de Barcelona l’any 1926 Acabada la Guerra Civil, tornà al club com a directiu Posteriorment en fou el president durant nou anys 1948-57 D’altra banda, collaborà amb el comitè de competició de waterpolo de la Federació Catalana de Natació L’any 1966 rebé la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola

Començà a nedar al CN Sabadell, on el seu pare era directiu Després de dominar els 200 m lliure a Catalunya, es proclamà campió d’Espanya 2009 i establí el rècord estatal en piscina de 25 m Disputà el relleu 4 × 200 m lliure dels Campionats del Món de Barcelona Durant diverses temporades residí als Estats Units i competí amb l’equip de natació de la Universitat de Florida Gators Després que es retirés 2010 presidí la secció de natació del CN Sabadell