Resultats de la cerca

Modalitat olímpica des del 1936, és practicada en piragües d’una, dues o quatre places dites K-1 5,20 m de longitud per 51 cm d’amplada i 12 kg de pes per a un sol tripulant, K-2 6,50 m de longitud, 55 cm d’amplada i 18 kg de pes per a dos tripulants i K-4 11 m de longitud, 60 cm d’amplada i 30 kg de pes per a quatre tripulants o en canoes d’una o dues places C-1 5,20 m de longitud, 75 cm d’amplada i 16 kg de pes per a un sol tripulant i C-2 6,50 m de longitud, 75 cm d’amplada i 20 kg de pes per a dos tripulants que remen…

Les proves nàutiques dels Jocs Olímpics es disputen en indrets lliures de corrents o de vents irregulars, al voltant de tres boies fondejades en forma de triangle Els triangles s’inscriuen en cercles imaginaris de 3,220 km de diàmetre Cada regata ha de començar amb les embarcacions navegant en cenyida, o sia, proa al vent La sortida i l’arribada són preses creuant una enfilada o línia imaginària que va de l’embarcació oficial a una balisa ancorada de 68,580 m Les sis embarcacions olímpiques són el finn , el 470 , el flying Dutchman , el star , el soling i el tornado El finn, que és la més…

El disc té un diàmetre de 22 cm, un gruix a la part central de 4,5 cm, el qual va disminuint cap als costats, i un pes de 2 kg per a la categoria femenina és de 18 cm i de 3,8 cm respectivament, i pesa 1 kg El llançament del disc constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades del pentatló i el decatló masculins El llançament té lloc des d’un cercle de ciment de 2,5 m de diàmetre l’atleta l’inicia d’esquena a l’indret on ha de dirigir-lo i avança tot girant sobre ell mateix per tal de poder imprimir la…

La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…

Les característiques del vaurien són 4,10 m d’eslora, 1,47 m de mànega, 0,95 m de puntal amb l’orsa arriada, 85 kg de pes i 8,10 m 2 de superfície de vela

Consisteix en el llançament d’una peça cilíndrica o prismàtica de ferro de 3,5 kg de pes, de 1,50 m de llarg i de 2,5 a 4 cm de diàmetre, que cal clavar a terra

El pes té un diàmetre màxim de 13 cm i mínim d’11 cm i pesa 7,260 kg per a la categoria femenina 11 cm de màxim i 9,5 cm de mínim i pesa 4 kg El llançament de pes constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades d’heptatló i decatló El llançament té lloc des d’un cercle de ciment de 2,135 m de diàmetre envoltat totalment per un anell metàllic i parcialment per un contenidor de fusta de 122 cm de longitud, 8cm d’alçada i 11,4cm de gruix, que resta disposat a la part frontal i al terra L’atleta inicia el…

Fou declarada olímpica a Hèlsinki el 1952 Fa 4,5 m d’eslora, pesa 105 kg i té una superfície de vela de 10 m 2 A causa de la manca del floc, hom ha d’aconseguir l’equilibri i la capacitat d’evolució de l’embarcació per translació del pes mòbil de bord el pes del seu únic tripulant

És fet en dues jornades consecutives i n'hi ha de dos tipus heptatló masculí, que es realitza en pista coberta 60 m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d'alçada, 60 m tanques, salt de perxa i 1000 m i femení, que es realitza a l'aire lliure 100 m tanques, salt d'alçada, llançament de pes -4kg-, 200 m llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 m Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme

L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de bitlles tingué…