Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
rem

Rem A l’esquerra, les vuit modalitats olímpiques; a la dreta, de dalt a baix, dimensions bàsiques d’un camp de regata, parts principals d’un esquif, i tipus de rem per a les modalitats en couple o scull
© Fototeca.cat
Esport
Esport nàutic consistent en competicions entre embarcacions mogudes per rems.
Bé que hom pugui trobar-ne alguns exemples en èpoques anteriors, en la seva forma moderna aquest esport apareix a Anglaterra, potser al s XVIII El 1811 es disputaren les primeres competicions a Nova York, el 1829 fou disputada la primera edició de la cursa Oxford-Cambridge i el 1834 foren efectuades les primeres proves a Henley El 1892 es creà la Federació Internacional, els campionats d’Europa foren organitzats des del 1893 i el rem fou admès com a prova olímpica el 1900 París La categoria femenina no fou reconeguda fins el 1976, als Jocs Olímpics de Mont-real La competició consisteix a…
mànega
Esport
En alguns esports, cadascuna de les parts en què hom sol dividir una competició.
servei
Esport
Acció de posar la pilota en joc.
D’acord amb les regles específiques de cada esport, s’efectua normalment en començar les diferents parts d’un partit o després d’haver-se disputat cada punt o joc En el tennis, el servei consisteix a llançar la pilota enlaire i copejar-la amb la raqueta abans que toqui a terra
karate
Esport
Art d’atacar i de defensar-se a l’estil de l’atemi
.
Nasqué durant el s XVII a les illes Ryū Kyū La tècnica del karate consisteix a concentrar tota la força del cos en un punt determinat, gairebé sempre la mà, per copejar l’adversari en les parts vitals La reglamentació esportiva, creada per Funakoshi 1869-1957, prohibeix els cops la victòria és atorgada calculant els cops més ben dirigits però no consumats El 1970 se celebraren els primers campionats del món a Tòquio
gimnàs
Esport
En el món antic, lloc públic destinat a les lluites i altres exercicis corporals.
A l’època homèrica el gimnàs era una pista senzilla o una àrea coberta de sorra Amb el temps evolucionà i es convertí, a la segona meitat del segle IV aC, en un veritable conjunt arquitectònic, l’element més important del qual era la palestra L’escriptor Vitruvi descriví les diverses parts del gimnàs, que hom pot veure, encara actualment, a Olímpia El conjunt d’edificis esportius d’aquesta ciutat és potser l’exponent més fidel de la descripció vitruviana A Roma, el gimnàs experimentà una transformació radical i donà origen a les termes
bàdminton
Esport
Esport originari de l’Índia, on es practicava fa ja uns tres-cents anys amb el nom de poona.
Fou introduït a Anglaterra 1860 per oficials de l’exèrcit, i el 1873, el duc de Beaufort, que el practicava a la seva residència de Badminton, li donà reglamentació definitiva Els partits poden disputar-se entre dos contrincants simple o dues parelles dobles, en pistes de 13,40 m per 5,20 m 6,10 m en els partits de dobles, dividides en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçària Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg En lloc de pilota hom colpeja un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14…
cursa
Esport
Acció de córrer en competició.
Hom pot trobar les més diverses variants de curses, segons les diferents modalitats esportives que es presten a aquest tipus de competició, i cal destacar-ne les curses d'atletisme, d'automobilisme, de cavalls hipisme, de ciclisme, sobre glaç patinatge i d'esquí Com a tipus fonamentals i clarament diferenciats, cal distingir les curses de velocitat pura , i dins d’aquesta modalitat hom pot incloure les curses contra rellotge , i les curses de velocitat i de resistència i regularitat , anomenades també, en alguns esports, curses de fons Segons el marc on tenen lloc, hom parla de curses en…
angulació
Esport
En l’esquí, acció de formar un angle dues parts del cos de l’esquiador, especialment el tors i les cames.
fixació
Esport
Dispositiu mecànic, compost de dues parts (enclavament de punta i de taló), emprat per a subjectar la bota a l’esquí.
Actualment totes les fixacions són de les dites automàtiques , que es caracteritzen pel fet que quan la bota tendeix a moure's sobtadament i amb una certa força respecte dels seus enclavaments mecànics —en cas d’una topada o d’una caiguda— l’un o l’altre, o tots dos alhora, s’obren i alliberen la bota de l’esquí, tot impedint així traumatismes greus en les cames de l’esquiador
atemi
Esport
En judo, atac a les parts vitals de l’adversari, utilitzant els dits, els punys, el cantó cubital de la mà, el cap i els peus.