Resultats de la cerca

Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s’obrí a l’aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca La pista, única, d’aterratge era inicialment de 1 200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1 800 m Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel març del 1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial Actualment hi radica l’Aeroclub de Maó, que inicià les seves activitats esportives…

Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca Inaugurat el mes de març del 1969, consta d’una pista de 2 450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, installacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció WOR i ADF Per les seves característiques tècniques permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda Ha passat de 239 000…

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada en inscripcions assíries i a la Bíblia, fou anomenada s IV Sergiòpolis , a causa del sepulcre del màrtir Sergi, mort el 305 Abandonada al s XIII, se'n conserven ruïnes s VI de les muralles de l’església bizantina i d’un edifici que hom considera sobre la tomba del màrtir

El seu paper històric fou important, pel fet d’ésser la porta del Delta oriental el 525 aC, Cambises la prengué com a pas previ per a la conquesta d’Egipte i el 343 aC Artaxerxes III Ochus hi derrotà Nectaneb II i inicià així la invasió del Delta que li permeté d’establir la segona dominació persa o dinastia XXXI 343-332 aC A l’època romana 30 aC — 395 dC fou un port florent, i el 639 l’àrab ‘Amr ibn al-'Aṣ la prengué als bizantins El jaciment ha estat poc excavat i d’ací les escasses troballes que s’hi han fet alguns materials faraònics i restes d’un temple a Ammó d’època romana

Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil

Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món

Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Situada en el centre de l’antic reialme, s’alçava damunt la muntanya homònima, excellent “talaia” estratègica Destruïda per Salmanasar V o Sargon II el 722 aC, els seus habitants uns 30 000, deportats a Assíria, foren substituïts per colons assiris Conquerida pels babilonis s VII aC i pels perses s V aC, amb la conquesta d’Alexandre el Gran s IV, els grecs hi establiren una colònia Destruïda per Joan Hircà ~104 aC i repoblada per Alexandre Janneu, Herodes la reconstruí en forma de típica ciutat romana i l’anomenà Sebaste Augusta en honor d’August Evangelitzada pel diaca Felip en temps…