Resultats de la cerca

Nus important de comunicacions en els períodes hitita i assiri, a l’època hellenisticoromana fou el centre polític de la regió Anomenada Flàvia en honor de Vespasià, recordada per les campanyes contra els perses en temps de l’emperador Julià, fou disputada pels bizantins i pels àrabs durant quatre segles VI-X

Conquerida pels turcs el 1526, fou recuperada per Àustria el 1688 El 1716 fou guanyada als turcs per Eugeni de Savoia

Fundada per Pompeu, en recordança de la victòria sobre Mitridates IV Eupàtor, fou annexada a l’imperi Romà per Neró Reconstruïda per Justinià després d’un terratrèmol, fou arrasada novament per Cosroes

Ocupada, segons la tradició, pels caris, al segle XIII o al XII aC fou poblada per colons grecs procedents de l’Àtica i de la Beòcia Durant els segles VIII-VI aC adquirí el màxim desenvolupament, gràcies a la importància del comerç i de l’exportació de llana, ceràmica, etc Alhora fou un dels fogars més brillants de la civilització grega amb la seva escola filosòfica esola de Milet Establí factories comercials —més tard colònies— a Egipte, a l’Hellespont, a la Propòntida i al Pont Conquerida pels perses, juntament amb les altres ciutats jòniques es rebellà contra aquests i sucumbí Fou…

Als documents antics segle VI aC apareix com la ciutat més important de Lícia Cap al 540 aC fou assetjada per Harpagos, general de Cir II de Pèrsia els habitants, després d’aplegar-se a l’acròpolis, se suïcidaren cremant-se juntament amb llurs esclaus i tresors La ciutat fou destruïda i incendiada Reconstruïda i repoblada, tornà a ésser assetjada 42 aC, pels romans, i es repetí l’heroica defensa Hi ha restes de les muralles, del teatre, de temples i de monuments sepulcrals decorats amb traços esculpits i ornats amb frontons Les peces més conegudes són el monument de les harpies i el de les…

Considerada durant molts segles com una invenció d’Homer, l’existència real d’aquesta ciutat pogué ésser demostrada, a les acaballes del segle XIX, gràcies als esforços i la tenacitat de H Schliemann, que la descobrí amb l’ajut de l’arquitecte Dörpfeld La ciutat que Schliemann considerà la Troia homèrica no s’ajustava a la veritat històrica, perquè, en realitat, es tractava d’un nucli de població d’època hellenística Però, prosseguint les excavacions, a la setena capa geologicoarqueològica hom trobà les restes d’una ciutat que corresponia, cronològicament, a l’època micènica es tractava,…

Als segles X i XI, amb la dinastia dels bagràtides, assolí la capitalitat d’Armènia d’aquesta època daten les millors obres d’art i restes de fortificacions hom troba arcs ogivals a la capella del Bon Pastor 970-980 i al pòrtic de l’església dels Sants Apòstols segle XI i restes de cúpules sobre petxines a la catedral 989-1001, obra de Tirídates Malgrat les restauracions del segle XIII, és un complet conjunt monumental precedent de l’arquitectura medieval de l’occident europeu La ciutat fou abandonada a causa de les invasions dels tàtars i del terratrèmol de l’any 1319 L’any 2016…

Posseí un famós temple d’Afrodita, i al segle II dC fou centre d’una escola d’escultura El temple i la ciutat visqueren la seva fase d’esplendor a l’època romana, gràcies a la protecció de personatges com Sulla, Juli Cèsar o Marc Antoni, i a l’època imperial alguns dels seus ciutadans sobresortiren en l’àmbit cultural Zenòcrates, metge segle I dC Caritó, novellista segle II dC, i Alexandre, filòsof i professor a l’Acadèmia d’Atenes segle III dC A partir del segle IV, el cristianisme es feu fort a la ciutat, el temple es convertí en església segle V dC i la ciutat canvià el seu…

Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme Zenó la clausurà el 489 tingué…

Tenia riquesa agrícola L’apòstol Pau escriví una lletra a la comunitat cristiana local Epístoles