Resultats de la cerca

Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món

Existent ja al IV millenni aC, fou capital d’un regne que, amb el d’Isin, tingué un gran poder a la Mesopotàmia meridional entre els anys 1960-1735 aC Caigué després sota el domini de la dinastia babilònica d’Hammurabi Tenia un temple important dedicat al déu Shamash

Diverses missions arqueològiques hi han descobert els monuments palau reial, habitacions, temples, muralles i un gran nombre d’inscripcions que integraven Dūr-Šarrukīn, vila construïda per Sargon II d’Assíria 721-705 aC i capital traslladada després, per Sennàquerib, a Nínive dels seus dominis Les restes arqueològiques foren destruïdes pel grup gihadista Estat Islàmic al març del 2015

Habitada a partir del IV millenni, només tingué un gran desenvolupament durant l’època sargònida ~700-612 aC, quan fou la capital d’Assíria Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis Excavada des del 1847 Layard, hi foren descoberts el palau de Sennàquerib, el temple de Nabū i el d’Ištar, la important biblioteca d’Assurbanipal, que contenia unes 20000 tauletes, la muralla de la vila i una complexa xarxa de canals

Fundada per Salmanasar I 1274-1245 aC, Assurnasirpal II ~883-859 aC l’elegí com a capital Durant l’època sargònida ~700-612 aC decaigué, a causa de Nínive, la capital, i a partir del 612 aC deixà d’existir, a conseqüència de l’enfonsament d’Assíria Les excavacions de Layard 1845-51 i de Mallowan 1949-58 han lliurat una acròpolis amb temples, una important biblioteca, de Ninurta, palaus i una villa exterior on es troba el fort Salmanasar hom hi trobà un gran nombre de voris gravats Al març del 2015 les restes arqueològiques foren destruïdes pel grup gihadista anomenat Estat Islàmic

Té restes arqueològiques, com els cinc temples en forma de carro de processó tallat a la roca rātha del s VII en destaca el que té una paret esculpida en baix relleu representant les escenes de Krixna suportant la muntanya Govardhan i la baixada a la Terra del riu Ganges

Documentada des del període d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, conserva del següent, Djemdet Nasr 3100-2700 aC, un gran cementiri Amb la dinastia I d’Ur ~2575-2460 aC, esdevingué un dels principals nuclis de població de Sumer Sotmesa ~2480 aC per Eannatum de Lagaš, hagué d’acceptar l’hegemonia de la dinastia III d’Uruk ~2371-2347 aC i el domini d’Accad 2371-2191 aC i dels gutis 2240-2120 aC abans d’arribar al cim del seu poder amb la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, la qual unificà Sumer Enderrocada i saquejada pels elamites, caigué després sota la dominació de la dinastia d’Isin 2017-1794 aC i la de…

Sostingué contínues batalles amb Lagaš, fou sotmesa per Eannatum ~2480 que en commemorà la victòria amb una gran estela, dita dels voltors i per Entemea ~2450 El sobirà més important fou Lugalzaggizi, fundador i únic sobirà de la dinastia III d’Uruk ~2371-~2347 a Sumer, el qual annexà Ur i Nippur i posà les bases de la unió política de les ciutats sumèries El tall fou excavat els anys 1885 i 1962

Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel  bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…

Fou fundada l’any 1336 per cinc fills de Saṅgama, dos dels quals, Harihara i Bukka, en foren els primers reis Amb el temps esdevingué capital del regne de Vijayanagara , que comprenia la major part de les terres dels actuals estats de Mysore, Andhra Pradesh i Tamil Nadu Maldà per encoratjar i reconstruir la vida, la cultura i l’administració hindús fou adoptat el sànscrit com a força unificadora després dels desordres i la desunió dels segles XII i XIII, i esdevingué una barrera davant la invasió dels soldanats musulmans del nord La primera dinastia Saṅgama finí vers el 1485, a causa de les…