Resultats de la cerca

Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil

Des del s IX fou desplaçada per Kalaḫ i Nínive, però conservà el caràcter de ciutat sagrada amb un clericat poderós El 614 aC fou destruïda parcialment pels medes Tingué una darrera època d’esplendor sota els parts 140 aC-256 dC Fou excavada per la Deutsche Orientgesellschaft, sota la direcció de Robert Koldewey i Walter Andrae 1903-14 Hi han estat descoberts monuments importants temple d’Assur, el d’Ištar, el doble temple d’Adad i Anu i diversos palaus

Existent ja al IV millenni aC, fou capital d’un regne que, amb el d’Isin, tingué un gran poder a la Mesopotàmia meridional entre els anys 1960-1735 aC Caigué després sota el domini de la dinastia babilònica d’Hammurabi Tenia un temple important dedicat al déu Shamash

Diverses missions arqueològiques hi han descobert els monuments palau reial, habitacions, temples, muralles i un gran nombre d’inscripcions que integraven Dūr-Šarrukīn, vila construïda per Sargon II d’Assíria 721-705 aC i capital traslladada després, per Sennàquerib, a Nínive dels seus dominis Les restes arqueològiques foren destruïdes pel grup gihadista Estat Islàmic al març del 2015

Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins al S de Síria…

Habitada a partir del IV millenni, només tingué un gran desenvolupament durant l’època sargònida ~700-612 aC, quan fou la capital d’Assíria Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis Excavada des del 1847 Layard, hi foren descoberts el palau de Sennàquerib, el temple de Nabū i el d’Ištar, la important biblioteca d’Assurbanipal, que contenia unes 20000 tauletes, la muralla de la vila i una complexa xarxa de canals

Fundada per Salmanasar I 1274-1245 aC, Assurnasirpal II ~883-859 aC l’elegí com a capital Durant l’època sargònida ~700-612 aC decaigué, a causa de Nínive, la capital, i a partir del 612 aC deixà d’existir, a conseqüència de l’enfonsament d’Assíria Les excavacions de Layard 1845-51 i de Mallowan 1949-58 han lliurat una acròpolis amb temples, una important biblioteca, de Ninurta, palaus i una villa exterior on es troba el fort Salmanasar hom hi trobà un gran nombre de voris gravats Al març del 2015 les restes arqueològiques foren destruïdes pel grup gihadista anomenat Estat Islàmic

Documentada des del període d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, conserva del següent, Djemdet Nasr 3100-2700 aC, un gran cementiri Amb la dinastia I d’Ur ~2575-2460 aC, esdevingué un dels principals nuclis de població de Sumer Sotmesa ~2480 aC per Eannatum de Lagaš, hagué d’acceptar l’hegemonia de la dinastia III d’Uruk ~2371-2347 aC i el domini d’Accad 2371-2191 aC i dels gutis 2240-2120 aC abans d’arribar al cim del seu poder amb la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, la qual unificà Sumer Enderrocada i saquejada pels elamites, caigué després sota la dominació de la dinastia d’Isin 2017-1794 aC i la de…