Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Cuicul
Ciutat antiga
Nom d’una ciutat romana del nord d’Àfrica, corresponent a l’actual Djamila (Algèria).
Excavada per arqueòlegs francesos entre el 1920 i el 1955, ha estat exhumada d’una manera gairebé total i és un dels exemples més ben coneguts de ciutat romana nord-africana Tenia dos fòrums s II Entre els seus monuments es destaquen dues basíliques cristianes s IV i V, la primera amb un baptisteri circular
Mactar
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província d’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada terra endins, a 150 km al sud-oest de Tunis D’origen númida, en època romana assolí unes dimensions notables 30 ha i esdevingué colònia al final del s II La prosperitat perdurà fins al període bizantí i encara era ocupada en època aglàbida i fatimita Es conserven notables ruïnes de la ciutat romana, entre les quals destaquen el fòrum, dues basíliques cristianes, unes termes i un gimnàs
Sufetula
Ciutat antiga
Ciutat romana de Tunísia.
Situada prop de l’actual Sbeïtla, fou fundada com a municipi en època flàvia i al final del s II assolí la condició de colònia Durant els s II-IV experimentà un creixement notable, vinculat a la producció oleícola i a la seva favorable posició en la xarxa de comunicacions de la zona Fou centre episcopal almenys des del 256 dC L’any 647 fou presa i saquejada pels invasors àrabs, però el lloc continuà ocupat fins al s XI Se'n conserven importants monuments, entre els quals destaquen el fòrum, presidit per un capitoli, l’arc de triomf dedicat a Septimi Severi, diferents edificis termals i…
Òstia

Restes d’un mesaic d’Òstia
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat romana situada a la desembocadura del Tíber, a la vora de l’actual vila i estació balneària homònimes (Lido d’Òstia), a la província de Roma.
Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de les famílies…
Bàrcino

Els dos recintes de les muralles romanes
Ciutat antiga
Nom catalanitzat de Barcino, ciutat romana fundada al litoral nord-oriental de la península Ibèrica, nucli a partir del qual s’originà la ciutat actual de Barcelona.
El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…
Tàbraca
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província d'Àfrica, a l’W de Cartago —l’actual Tabarca—, famosa pels nombrosos mosaics amb escenes urbanes i campestres que constitueixen un quadre de la vida del Baix Imperi, i per les basíliques, necròpolis i capelles cristianes, amb mosaics i inscripcions, anteriors al segle VI.