Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
model atòmic de Sommerfeld
Física
Ampliació del model atòmic de Bohr, realitzada per A.Sommerfeld l’any 1915.
Consisteix essencialment a suposar que les òrbites electròniques són ellíptiques —el nucli atòmic essent un dels focus de la corba— i a aplicar a les integrals d’acció principi de la mínima acció pròpies del moviment electrònic una quantificació Aquest model introduí el total de nombres quàntics azimutals, però hi ha certes diferències entre llurs valors i els observats experimentalment, raó per la qual, malgrat que permeté en alguns casos d’explicar la multiplicitat observada en l’espectre de ratlles, fou aviat superat pel model basat en la mecànica quàntica model atòmic de Schrödinger
embolisme
Literatura
Cristianisme
Ampliació d’un text per mitjà d’una frase o un paràgraf afegits generalment al final.
N'és un exemple típic l’oració que, en la litúrgia, segueix el parenostre
Josep Deàs i Villar
Josep Deàs i Villar
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat de Montserrat (1885-1913).
Sacerdot 1866, ingressà a Montserrat el 1880 Completà l’obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l’ampliació dels edificis montserratins Fundà l’abadia de Nostra Senyora de Montserrat i el collegi de Sant Beda de Manila 1895 Dimití el seu càrrec abacial el 1913
Antoni Trueta
Cristianisme
Religiós premonstratenc i abat de Bellpuig de les Avellanes.
Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964
Ènnec de Vallterra
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona 1362-69 És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi El 1370 fou traslladat a Sogorb Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387 Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb…
qüestió
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, cadascuna de les exposicions, orals o escrites, que integraven un curs o les diverses parts d’un tractat sistemàtic (com és ara la Summa theologica de Tomàs d’Aquino).
Simple ampliació, inicialment, de la lliçó lectio , o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae , o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae —, i establerta posteriorment com a gènere independent quaestio , la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia disputatio pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió status quaestionis La relació entre…
cambril
Art
Cristianisme
Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep especial veneració, la qual és visible des de la nau de l’església a través d’una obertura.
Sorgí com a ampliació de les fornícules o pasteres on eren collocades als retaules, ja a l’edat mitjana, les imatges exemptes, que, en el cas de les imatges de la Mare de Déu, eren decorades sovint amb àngels d’on ve el nom de cambra angelical amb què també era conegut el cambril Esdevingué un element típic de la litúrgia espectacular de la Contrareforma Sovint és una autèntica capella, de cara a la qual pot ésser girada la imatge, i que sol servir també per a custodiar-ne les vestidures i joies Hi ha notícies del 1568 del cambril existent a l’antiga església romànica del…
Guifré de Foixà
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors de Jaume II…
Aureli Maria Escarré i Jané

Aureli Maria Escarré
Fundació Monestir de Montserrat
Cristianisme
Abat.
Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933 Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, el gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el…
unitat
Física
Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat, pes, etc, que…