Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
probabilisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina moral, desenvolupada al segle XVII sobretot pels jesuïtes, tot seguint el dominicà B.Medina (1528-80), segons la qual hom pot seguir una opinió probable en qüestions ètiques malgrat que hi hagi també una altra opinió més probable.
Intent de superar els problemes que planteja una aplicació rígida dels principis i les veritats morals, el probabilisme ha d’ésser situat com a equivalent de la casuística i del probabiliorisme
convent
Cristianisme
Casa on viu una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut.
Etimològicament més pròxim de cenobi , d’aplicació estrictament monàstica, el mot és reservat amb precisió per a les cases d’ordes no monàstics, bé que en l’ús popular té el sentit més general
Organització Meteorològica Mundial
Meteorologia
Organització de les Nacions Unides destinada al camp de la meteorologia.
El 1951 substituí l’IMO International Meteorological Organization i té la seu a Ginebra Els seus objectius són la cooperació entre els estats membres 173 el 1993, l’establiment d’una xarxa d’estacions meteorològiques, l’intercanvi d’informació sobre el temps, la normalització de les observacions meteorològiques, l’aplicació de la meteorologia a les activitats humanes, etc
escenari climàtic
Meteorologia
Conjunt de condicions o polítiques mediambientals previstes en l’aplicació dels models de projecció climàtica.
Inclouen valors estipulats d’emissions dels diferents gasos d’efecte hivernacle, usos del sòl, etc, adients per a ser assimilats pels models numèrics de predicció climàtica, els quals donen una sortida de les variables climàtiques temperatures, precipitacions, etc per a cadascun dels escenaris contemplats
Andreas Rudolf Bodenstein
Cristianisme
Teòleg protestant alemany, conegut generalment per Carlstadt i Carlostadius.
Obtingué el doctorat en teologia a Roma 1515 De retorn a Alemanya, acceptà les doctrines de Luter i les defensà davant Johan Eck a Leipzig 1519 Durant el recés de Luter a la Wartburg 1521-22 fou capdavanter de l’aplicació radical de la nova doctrina, però, desautoritzat per Luter, anà a Dinamarca 1523 i després a Suïssa, on acceptà les doctrines eucarístiques d’Ulrich Zwingli i rompé definitivament amb els luterans
Roscelin
Cristianisme
Escolàstic francès.
Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092
Jaume Ferran
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fou canonge d’Urgell i secundà estretament la política de Pau Claris El 1634 intervingué amb aquest als avalots que hi hagué a Vic contra l’aplicació del delme als eclesiàstics El 1638 formà part, com a oïdor, de la generalitat de Catalunya presidida per Claris Collaborà, també amb aquest, en l’oposició que el capítol urgellenc menà contra el bisbe Pau Duran i contra els ciutadans Durant el govern dels francesos fou nomenat inquisidor a Catalunya
model de predicció del temps
Meteorologia
Representació simplificada del funcionament del sistema Terra-atmosfera que permet simular l’estat de l’atmosfera després d’un cert temps a partir del seu estat inicial.
Els models més utilitzats ara són els anomenats numèrics, amb els quals les prediccions s’obtenen a partir dels valors inicials de les variables atmosfèriques temperatura, pressió, humitat, etc obtinguts a partir de la xarxa sinòptica d’estacions meteorològiques en superfície, de les dades proporcionades per la xarxa de radiosondatges a diferents nivells i pels satèllits meteorològics Els models realitzen els càlculs de l’estat futur de l’atmosfera a partir de l’aplicació de les equacions termohidrodinàmiques que governen l’evolució de l’atmosfera
Ramon Daumal i Serra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Comillas Fou ordenat de sacerdot el 1939 i el 1944 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on convisqué amb el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret Vinculat a la fundació de la Unió Sacerdotal de Barcelona, l’any 1968 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Treballà especialment en l’aplicació de les reformes del Concili II del Vaticà a Catalunya, sobretot en la preparació de les versions en català dels llibres litúrgics