Resultats de la cerca

Féu els estudis a Badajoz, i era inquisidor de Saragossa quan fou nomenat bisbe Assistí al concili tridentí, i fou decidit en aplicar amb una gran rigidesa les reformes a la seva diòcesi, cosa que li aportà molta impopularitat

Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals

La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854

Fundat l’any 1967, es construí al costat de l’embassament de Sau cinc anys després de la seva inauguració Inicialment practicà la pesca, el piragüisme i se centrà en la vela lleugera Organitzà la Regata del Rovelló Posteriorment inclogué les seccions de natació, surf de vela i esquí nàutic El 1974 organitzà, juntament amb el Club Natació Vic-ETB, la primera edició de la travessia de natació al pantà de Sau També els anys setanta fou el club català que aportà més esquiadors nàutics als Campionats de Catalunya i d’Espanya de l’especialitat Més endavant inclogué les especialitats de wakeboard i…

Comprengué la necessitat d’una teologia especulativa capaç de dialogar amb la cultura clàssica, i començà a elaborar-la utilitzant àmpliament la filosofia grega L’eix d’aquesta síntesi és la noció del logos o verb diví , que atorgà alhora la raó filosòfica als pagans i la llei als jueus, i que, tot encarnant-se en el Crist, es manifestà plenament als homes A la llum d’aquesta doctrina, en el Protrèptic exhorta els pagans a convertir-se, i, en el Pedagog , a veure en Crist l’educador moral de la humanitat, a la qual aporta la llei de l’amor, no pas oposada, emperò, a la de la…

La progressiva restauració del sentit del laïcat és una de les característiques de l’evolució contemporània de l’Església catòlica Després de la creació de l'Acció Catòlica, fites d’aquest procés són el Primer Congrés Mundial de l’Apostolat Laic, a Roma, el 1951 el reconeixement per la Santa Seu, el 1953, de la Conferència de les Organitzacions Internacionals Catòliques la presència, bé que molt limitada, de laics al Concili II del Vaticà, i el decret sobre l’apostolat seglar promulgat pel concili el 1965 Aquest decret, bé que tenyit d’un cert clericalisme, afirma “el dret i el deure dels…

Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li lliurar als…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els Guisa,…

Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i  Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…