Resultats de la cerca
Es mostren 5567 resultats
el Pas de la Casa
Pas
Territori fronterer entre Andorra i l’Estat francès (Alta Cerdanya), al límit entre la parròquia d’Encamp i el municipi de Porta.
El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arièja substituït per un pont modern, a 2081 m alt Hi ha les installacions duaneres Hom n'ha fet un gran centre d’esports de la neu, que el 1996 disposava de 20 telesquís i 7 teleselles i un total de 48 pistes que sumaven un total de 75 km Hi ha més de 30 hotels i un gran nombre d’apartaments Aquest complex ha afavorit la creació d’un poble nou, amb una població en ràpid creixement de 1130 h el 1983 hom ha passat a 2954 el 2006 a 3099 el 2009
raval de Sant Agustí
Antic raval
Antic raval de la ciutat d’Alzira (Ribera Alta), on fou creada, al s. XVI, la parròquia de Sant Joan.
port Dret
Pas
Depressió (2 572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l’Arieja, a Andorra, al terme de Canillo, dominada al nord pel cap del port Dret (2 682 m alt).
imposició de la cendra
Cristianisme
Cerimònia del dimecres de Cendra consistent a imposar un polsim de cendra sobre el cap dels fidels en senyal de penitència.
transsubstanciació
Cristianisme
Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.
Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…
tercer orde
Cristianisme
Nom donat a alguns instituts religiosos (tercer orde regular) o a certes associacions piadoses (tercer orde secular) que depenen d’un orde religiós, es beneficien dels seus privilegis i en segueixen l’espiritualitat i, en la mesura del possible, la regla.
Els principals tercers ordes regulars masculins són el de Sant Francesc i el dels caputxins de la Mare de Déu dels Dolors Entre els femenins es destaquen els de les terciàries carmelitanes, dominicanes i franciscanes terciari regular El primer tercer orde secular fou el de sant Francesc d’Assís 1209 terciari secular