Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Bernardino Ochino
Cristianisme
Reformador italià.
General dels caputxins 1538-41 i gran predicador, s’adherí al protestantisme 1541 Citat a Roma, es refugià a Ginebra, prop de Calví 1542, i es casà Cridat per Cranmer a Anglaterra 1548, a l’adveniment de Maria Tudor 1553 fugí a Zuric, i posteriorment, perseguit pels mateixos protestants, a Polònia i a Moràvia Esperit intensament religiós, adoptà les posicions més radicals És autor de Prediche nove 1539 i 1541 i Dialoghi XXX 1563
Piotr Skarga
Literatura
Cristianisme
Nom amb què és conegut Piotr Paweski, escriptor i jesuïta polonès.
Fou predicador del rei Segimon III Representant de la Contrareforma, fou partidari de la unió de les Esglésies occidental i oriental, atacà durament el protestantisme i en les seves Żywoty świętych ‘Vides dels sants’, 1579 esbossà l’ideal de la moral monàstica Els Kazania Sejmowe ‘Sermons de la dieta’, 1597, la seva obra cabdal, destaquen per l’excellència del llenguatge, i reflecteixen la pregona preocupació de l’autor pel futur de Polònia
Emmerich de Vattel
Història
Història del dret
Diplomàtic i jurista suís.
Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional
Joan Maria Vives i Argemí
Cristianisme
Religiós escolapi.
Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia
Claude Buffier
Educació
Filosofia
Cristianisme
Filòsof, teòleg i educador jesuïta francès, bé que nascut a Polònia.
El seu pensament, que es mou dins l’àmbit del cartesianisme i de l’empirisme anglès, és considerat com un precedent de l’ escola escocesa del sentit comú La seva obra principal és el Traité des premières vérités 1717 La seva filosofia influí l’escola escocesa té punts de contacte amb la de Thomas Reid
germà bohemi
Cristianisme
Membre d’un grup separat de l’església nacional utraquista txeca arran dels acords de Praga (1433), organitzat a Kunvald (1458) per Gregori, nebot del dirigent hussita Joan de Rokycana.
El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe…
Alfonso Salmerón
Cristianisme
Teòleg castellà.
Company d’Ignasi de Loiola a la Universitat de París, fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ensenyà Sagrada Escriptura a la Universitat de Roma 1538, es doctorà en teologia a la de Bolonya 1549 i ensenyà novament als collegis dels jesuïtes d’Ingolstadt 1549-50 i Nàpols des del 1558, on, com a provincial 1558-75, estengué el nou orde en aquell reialme Abans havia exercit diferents comeses pontifícies a Escòcia i Irlanda 1541-42, a Alemanya, Polònia i els Països Baixos 1555-57 Juntament amb Laínez, fou teòleg pontifici en els tres períodes del concili de Trento, coneixedor…
escolàpia
Educació
Cristianisme
Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil,…
Miquel Estorch i Siqués
Literatura
Història del dret
Advocat i escriptor.
Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec de sotssecretari del Ministeri d’Ultramar És autor d’obres teatrals, com Un colegio por dentro , Tartufo i Lunigrafía o noticias curiosas sobre los…
Adalbert de Praga
Cristianisme
Bisbe de Praga (982); en ésser consagrat canvià el seu nom txec Vojtěch pel del seu mestre, Adalbert de Magdeburg.
S'enfrontà diverses vegades als pagans per tal d’arrencar-los de la bruixeria i de la poligàmia, ambdós costums molt arrelats al seu poble Descoratjat davant les dificultats pastorals i polítiques que trobà al seu entorn, es retirà a Roma, on portà una vida de reclusió i d’estudi al monestir de Sant Bonifaci però molt aviat el papa Joan XV el féu tornar a la seva diòcesi, on Adalbert, influït pels ideals de Cluny, fundà aleshores l’abadia de Břevnov, prop de Praga 992 Més tard es consagrà a l’evangelització dels pobles de les riberes del Bàltic i esperonà la conversió dels magiars Adalbert…