Resultats de la cerca
Es mostren 784 resultats
cambrer
Cristianisme
Als monestirs i a les canòniques, eclesiàstic encarregat del proveïment dels vestits per als monjos, canonges o porcioners; a vegades s’encarregava també del parament de les habitacions, funció que als grans monestirs era encomanada al cubiculari.
Per a aquestes funcions el cambrer disposava d’una part de les rendes del monestir, dites de la cambreria Era considerat ofici major i dignitat eclesiàstica
rúbrica
Cristianisme
En la litúrgia romana, cadascuna de les normes cerimonials dels llibres litúrgics, que regulen els ritus, escrites en lletra vermella per distingir-les de les fórmules litúrgiques.
Contingudes originàriament en reculls especials ordo, entraren a formar part dels llibres litúrgics sota Pius V 1568
protestantisme liberal
Cristianisme
Denominació amb què són coneguts els corrents teològics protestants, sobretot luterans, encaminats a conciliar la teologia amb les idees liberals dels s. XVIII i XIX i vivament combatuts per les posicions tradicionals i ortodoxes.
Partint d’un estudi del cristianisme com a fet històric i amb mètodes exclusivament històrics i filològics, els primers teòlegs liberals David Friedrich Strauss, Ferdinand Christian Baur, Bruno Bauer es basen en la filosofia de la religió de FSchleiermacher, en el Romanticisme de FWJSchelling i en l’idealisme hegelià En foren els màxims representants els deixebles d’ARitschl, Ernst Troeltsch i Adolf von Harnack, l’un dedicat a les qüestions d’història cultural i social i l’altre més sensible a la història dels dogmes Lligats a aquestes posicions hi ha diversos corrents més…
creu processional
Art
Cristianisme
Creu destinada a obrir la marxa en les processons, durant les quals hom l’anomena creu alçada
.
sínode permanent
Cristianisme
A les esglésies ortodoxes, col·legi episcopal que, juntament amb el patriarca, governa cadascuna de les esglésies autocèfales.
Derivat de l’antiga estructura sinodal del patriarcat de Constantinoble, el sínode permanent σύνοδος ‘éνδημοῦσα tingué plena consistència a partir dels segles XII-XIII Aquesta mateixa institució —que no és un simple consell, sinó un autèntic òrgan de govern— fou establerta en cadascun dels diversos patriarcats creats al llarg dels segles, o fins i tot en esglésies no patriarcals, com és ara la de Grècia
qüestió dels ritus xinesos i malabars
Cristianisme
Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII.
Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima…
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana…
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
canadelles
© www.holyart.es
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina