Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
lectorat
Cristianisme
Ofici d’aquell a qui correspon en les funcions litúrgiques de fer les lectures, llevat de l’Evangeli, que correspon al diaca.
Suprimit a l’Església llatina com a orde menor que precedia el sotsdiaconat, ha esdevingut un ministeri instituït que poden rebre també els laics, mentre que a l’Església oriental continua existint com a ofici i com a grau preparatori al diaconat
conclave
Cristianisme
Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.
El conclave, amb clausura estricta i altres prescripcions molt rigoroses, fou instituït per Gregori X constitució Ubi periculum , 1274, per tal d’evitar l’excessiva duració de les eleccions la seva havia durat divuit mesos Successius retocs en modificaren el reglament El darrer fou promulgat per Pau VI el 1975 Des del 1996 l’elecció del papa segueix les normes de la constitució apostòlica Universi dominici gregis , de Joan Pau II42, que flexibilitzen les condicions de la clausura dels cardenals i estableixen com a única forma d’elecció l’escrutini secret, abolint les eleccions…
cúria romana
Cristianisme
Organisme al servei del papa per a regir l’Església catòlica.
El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’…
orde militar
Història
Cristianisme
Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que mor lluitant…