Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ortodox | ortodoxa
popa
Cristianisme
Nom genèric donat a un sacerdot secular (en oposició a hieromonakhós, que és el sacerdot monjo) de l’Església ortodoxa.
El sacerdot ortodox de Grècia és també conegut amb el nom autòcton de papàs
subordinacionisme
Cristianisme
Tendència teològica que estableix la subordinació del Fill respecte al Pare.
Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al…
pietisme
Cristianisme
Conjunt de moviments en el si de les esglésies reformades, però sobretot del luteranisme alemany, que posa l’accent sobre l’experiència religiosa personal enfront de l’excessiva fixació dogmàtica.
Entre els seus precursors, cal posar-hi JLabadie mort el 1674, JJGichtel mort el 1710 i JBöhme mort el 1624, però foren sobretot Philipp Jacob Spener i Hermann August Francke els qui hi donaren forma, mentre el comte de Zinzendorf i la seva comunitat de germans moravians germà bohemi contribuïen a la seva expansió En foren l’inici les reunions organitzades per Spener a partir del 1670, dedicades a l’estudi bíblic i als autors místics de tradició germànica la fundació de la Universitat de Halle 1693, a petició d’ell, els donà un centre de difusió La insistència en el sacerdoci universal dels…
patrística
Cristianisme
Part de la patrologia que estudia la doctrina dels Pares de l’Església.
Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions missioneres i…
patriarca
Cristianisme
Dret canònic
Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…
arianisme
Cristianisme
Doctrina religiosa professada per Ari i els seus deixebles al segle IV.
El principi fonamental de l’arianisme fou l’afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s’havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell Aquesta doctrina, fonamentada en equívocs lingüístics, era destinada a tenir èxit més a Orient que no pas a Occident entre els mateixos bisbes, perquè l’episcopat, com a classe, havia pres una actitud teològica determinada pels interessos polítics Hi hagué excepcions en…
erasmisme
Cristianisme
Moviment ideològic derivat de la doctrina d’Erasme.
L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…