Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Francesc Sadoc Vilarrasa
Cristianisme
Eclesiàstic dominic.
Ingressà a l’orde al convent de Santa Caterina de Barcelona, on professà el 1830 Arran de l’exclaustració 1835, s’exilià a Itàlia, on completà els estudis eclesiàstics al convent de La Quercia de Viterbo, fins que s’ordenà de sacerdot, el 1837 El 1844 fou destinat a Amèrica, als Estats Units Hi treballà al convent de Sant Josep de Somerset Ohio Fou collaborador del bisbe de Monterey, el català Josep Sadoc Alamany en les tasques d’evangelització de la seva diòcesi Arran de la seva experiència dins de l’orde, el 1851 fou nomenat comissari general de la província…
Enric Stuart
Història
Cristianisme
Cardenal i duc de York i rei titular d’Anglaterra (Enric IX: 1788-1807).
Fill segon del Vell Pretendent Jaume d'Anglaterra , que el creà duc de York poc després de néixer El 1745, arran de la revolta dels jacobites escocesos, anà a París a demanar l’ajut del rei Lluís XV, però el 1747 tornà a Roma, on el mateix any fou creat cardenal amb el títol de York A la mort del pare intentà debades que el papa reconegués rei d’Anglaterra i Escòcia el seu germà, el Jove Pretendent Arquebisbe de Corint 1758 i bisbe de Frascati 1761-1803, el 1803 fou nomenat degà del Sacre Collegi i bisbe d’Òstia i Velletri En morir el seu germà Carles 1788, es proclamà rei de la…
Marc Martí i Totxo
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1564 fou comissionat per anar a Constantinoble a rescatar captius menorquins, que els turcs havien embarcat arran del saqueig de Ciutadella El considerable èxit de l’empresa li valgué la dignitat de paborde, que exercí des del 1567
Antoni Cardona i Grau
Cristianisme
Franciscà observant.
Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular i a Terra Santa 1878, d’on fou procurador general Anà també a Xipre i a Turquia Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut
José Lino Fábrega
Cristianisme
Jesuïta de família catalana.
Arran de l’expulsió de l’orde residí a Ferrara, i després a Roma Protegit pel cardenal Stefano Borgia, estudià la història mexicana antiga i collaborà, amb Lorenzo Hervás, en els volums lingüístics de la Idea dell’universo 1778-99 deixà preparada una Esposizione del codice borgiano Mèxic, 1891, obra capdavantera en els estudis de la cultura nàhuatl
Rafael Sans
Cristianisme
Missioner.
Ingressà en l’orde franciscà 1834 Arran de l’exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d’allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions 1861, definidor general de l’orde 1863 i visitador apostòlic a Xile Publicà obres històriques i escriví Mis memorias 1911
Pere Joan Andreu i Orlandis
Cristianisme
Missioner.
Jesuïta i home de govern de la província del Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del collegi teològic de Córdoba i de provincial Com a missioner obrí nous centres d’evangelització entre els pobles lule, abipon i mocovi, en terres del Chaco, Arran de l’extradició de la Companyia de Jesús 1767 marxà a Ravenna, on morí
Andrés Muriel
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic castellà.
El 1808 féu costat a Josep Bonaparte i fou president de la Junta de Instrucción y Beneficencia, però arran de la derrota de les tropes napoleòniques emigrà a França Escriví Notice sur don Gonzalo O'Farril 1831, Gobierno del señor rey don Carlos III 1838 i, l’obra més important, Historia de Carlos IV, publicada en el Memorial histórico español 1893-94
Lluís Montfort i Gómez
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Benet Montfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez Capellà castrense, dirigí 1813 el Diario de Valencia arran del final de l’ocupació francesa Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia 1814 i Los crímenes constitucionales de la Francia 1829, a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical
Llorenç Company
Cristianisme
Mercedari.
Comanador del monestir del Puig, definidor de la província d’Aragó i redemptor 1437 Presoner 1442 del rei de Tunis arran d’un naufragi, aquest l’envià a Nàpols com a ambaixador prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1446 i 1452 Alliberat 1452, fou vicari general 1459 i mestre general 1474 de l’orde Presidí el capítol de Calataiud 1475, que marcà una gran reforma de l’orde
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina