Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Antoni Peirí
Cristianisme
Missioner franciscà.
Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey 1798-1831, que fundà malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes 1826, el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona 1834
Marià Paieres i Borràs
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
Ingressà al convent de Sant Francesc Palma, Mallorca, on, el 1785, professà Destinat a Amèrica, el 1793 s’embarcà, a Cadis, i es traslladà a Mèxic, on pel setembre s’installà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, a l’actual capital mexicana El 1796 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia començà la seva tasca, de primer a la missió de San Carlos Borromeo, on arribà el juliol i hi restà més de dos anys Posteriorment, anà a la missió de Nuestra Señora de la Soledad, on romangué fins el 1803, i després a la de San Diego de Alcalá 1803-04 Finalment, fou destinat a…
Pedro de Córdoba
Cristianisme
Missioner dominicà.
Anà a les Índies amb la primera expedició del seu orde 1510 i treballà a Cuba i a la costa veneçolana Propugnà una evangelització i civilització dels pobles autòctons dins la màxima independència de la societat colonial castellana, i exercí una gran influència sobre Las Casas Redactà una Doctrina cristiana Mèxic 1544
Pau de Rebullida
Cristianisme
Missioner caputxí.
El 1692 passà al collegi de Querétaro Mèxic, des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz Guatemala a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar Les seves vida i mort li donaren fama de santedat
José Lino Fábrega
Cristianisme
Jesuïta de família catalana.
Arran de l’expulsió de l’orde residí a Ferrara, i després a Roma Protegit pel cardenal Stefano Borgia, estudià la història mexicana antiga i collaborà, amb Lorenzo Hervás, en els volums lingüístics de la Idea dell’universo 1778-99 deixà preparada una Esposizione del codice borgiano Mèxic, 1891, obra capdavantera en els estudis de la cultura nàhuatl
passionista
Cristianisme
Membre de la Congregació de la Passió, fundada per sant Pau de la Creu a Alessandria (Itàlia) el 1720.
Fins el 1878 l’orde no arribà a l’Estat espanyol i s’establí a Deusto-Bilbao el 1880 El 1885 tenia casa a Barcelona El 1923 hom creà tres províncies a l’Estat espanyol la de la Sagrada Família comprèn Aragó, el Principat de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, i té també cases a Mèxic, Cuba, Veneçuela, El Salvador i Hondures
Joan Maria Vives i Argemí
Cristianisme
Religiós escolapi.
Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia
Manuel Abad y Queipo
Cristianisme
Bisbe.
De jove anà a Guatemala i, després, a Mèxic, on fou elegit bisbe de Michoacán 1810 A causa de la seva defensa dels interessos de la colònia , el virrei l’obligà, vers el 1814, a retornar a Espanya Ferran VII el nomenà ministre de gràcia i justícia, càrrec que ocupà poc temps, car fou empresonat per la Inquisició El 1820 fou alliberat pels constitucionals i nomenat bisbe de Tortosa això motivà que el 1824 fos reclòs de nou en un convent, el de Santa María de la Sisla, on morí
Joan Crespí i Fiol
Cristianisme
Franciscà.
Fou collaborador de Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma Passà a la missió de Sierra Gorda Mèxic vers el 1750 Fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 formà part de la columna que avançà per terra i que descobrí la badia de San Francisco i el port de Monterrey Relatà l’expedició en sis diaris, que han estat conservats En 1774-75 prengué part en una expedició, que també relatà, al poblat de Nutka, de l’illa de Bodega y Quadra avui Vancouver, Canadà
Benet Maria Moixó i de Francolí
Cristianisme
Arquebisbe de Charcas, Bolívia (1805-16).
Fill de Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa, primer baró de Juras Reales i germà petit de Lluïs Antoni de Moixó, segon baró de Juras Reales Inicià la primera formació a Barcelona al monestir de Santa Pau del Camp, on, molt jove, als quinze anys, ingressà, el 1778, a l’orde benedictí, i després professà al monestir de Sant Salvador de Banyoles, d’on fou traslladat després al de Sant Cugat del Vallès Estudià filosofia i teologia i, més tard, passà a Cervera, on es doctorà en filosofia En tornar a ser destinat al monestir de Sant Cugat, l’abat Azara l’envià a Roma, on estudià llengües…