Resultats de la cerca
Es mostren 2405 resultats
Mare de Déu de les Neus
Cristianisme
Advocació mariana d’origen romà, derivada de la basílica de Santa Maria la Major o de les Neus, pel prodigi de la nevada que, segons tradició, indicà en temps del papa Liberi (352-366) el lloc on havia d’ésser construïda la basílica.
Als Països Catalans hi ha nombroses capelles dedicades en honor seu Àneu Pallars Sobirà, Cabassers Priorat, Molló Ripollès, Riner Solsonès, Eivissa A Barcelona és venerada a l’església de Sant Just Era advocada com a patrona de la bellesa femenina o per a obtenir aquesta gràcia per això la seva festa tenia un caire d’exhibició de bellesa La seva festa se celebra el 5 d’agost
qüestió de les indulgències
Cristianisme
Controvèrsia motivada per les 95 tesis donades a conèixer per Martí Luter el 31 d’octubre de 1517.
Els seus antecedents remunten a la demanda feta per Albert de Brandenburg arquebisbe de Magdeburg i bisbe de Hallerstadt de l’arquebisbat de Magúncia, que comportava la dignitat electoral les capitulacions corresponents establien l’acceptació de fer predicar la indulgència proclamada per Juli II 1507 per recaptar diners per a la construcció de la basílica de Sant Pere, a canvi de la qual cosa l’arquebisbe en podia percebre la meitat Sotscomissari per a la publicació de la indulgència a la província eclesiàstica de Magdeburg a la qual pertanyia Wittenberg fou el dominicà Johannes…
unió de les esglésies
Cristianisme
Moviment en favor de la reunificació de les diverses esglésies cristianes actualment separades ecumenisme
.
teoria de les branques
Cristianisme
Teoria propugnada sobretot al s XIX pel moviment anglicà d’Oxford.
Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes
benedicció de les palmes
Cristianisme
Benedicció que el sacerdot fa el diumenge de rams, com a ritu preparatori de la processó.
oració sobre les ofrenes
Religió
Cristianisme
En el ritu romà, oració que diu el celebrant després de l’ofertori, immediatament abans del prefaci.
Única oració primitiva de l’ofertori, que hom anomenava oratio super oblata , és variable i fou escrita per a ésser cantada o pronunciada en veu alta, bé que posteriorment hom la digué en veu baixa, segurament a causa del seu nom, el qual, però, s’ha de referir més aviat al seu caràcter sagrat
germà de les Escoles Cristianes
Cristianisme
Membre de la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes.
qüestió de les ordenacions anglicanes
Cristianisme
Problema suscitat, amb l’apropament de molts pastors anglicans a l’Església catòlica, entorn del moviment d'Oxford, sobre la validesa o no de les ordenacions fetes segons l’Ordinal d’Eduard VI, declarat invàlid per Pau IV (1555), i segons el qual havia estat consagrat el bisbe Matias Parker, el 1552, per tres bisbes que anteriorment havien estat deposats; d’ell arrenca la nova jerarquia anglicana.
Examinada la qüestió per una comissió, formada per tres membres de la Cúria Romana i tres prelats anglesos, Lleó XIII proclamà la invalidesa en la butlla Apostolicae curae 1896 el tema fou tornat a tractar en les converses de Malines 1921, i no hi hagué cap acord Actualment torna a ésser matèria d’estudi, però en el marc més ampli del ministeri en l’Església