Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Franz Xaver von Baader
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg alemany, professor de dogmàtica a la Universitat de Munic.
Influït per Jakob Böhme i per l’idealisme romàntic, desenvolupà una metafísica de tendència mística i espiritualista que s’oposa a tota autonomia de l’home, especialment en el sentit de l’autonomia moral kantiana, i afirma el caràcter de l’home com el d’un ésser fonamentalment dependent i participant de la voluntat divina La mateixa tendència es revela en els seus escrits sobre la filosofia del dret i de l’estat Les seves obres principals són Über religiöse Philosophie 1827, Vorlesungen über spekulative Dogmatik 1828-38, Vorlesungen über Sozietätsphilosophie 1832
Michael von Faulhaber
Cristianisme
Eclesiàstic alemany.
Bisbe d’Espira 1910, arquebisbe de Munic 1917 i cardenal 1921, fou autor de remarcables treballs de patrística Sota el règim nazi denuncià coratjosament les doctrines i els mètodes del govern hitlerià i creà, el 1945, a Munic, obres assistencials a favor dels refugiats
Romano Guardini
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof italià de parla alemanya.
Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922
Johann Adam Möhler
Cristianisme
Teòleg alemany.
Sacerdot 1819, professor a Tübingen 1826-35 i a Munic 1835-38, fou un dels màxims representants de la teologia catòlica alemanya del s XIX Elaborà el concepte catòlic de tradició com a desenvolupament orgànic del dogma a través de la història i el concepte d’Església com a cos místic A la seva obra fonamental, Symbolik ‘Simbolisme’, 1832, estudià les oposicions doctrinals del protestantisme i del cristianisme i obrí el camí al Modernisme Entre les seves altres obres cal esmentar Die Einheit der Kirche ‘La unitat de l’Església’, 1825, que el féu un dels precursors de l’ecumenisme
Guillem d’Occam
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof anglès.
Franciscà, ensenyà a Oxford no aconseguí el grau de mestre perquè les seves doctrines foren jutjades perilloses Denunciat davant Joan XXII pels comentaris als llibres de les Sentències de Pere Llombard, fou citat a Avinyó 1324 Refugiat a la cort de Lluís de Baviera, a Munic, defensà la necessitat d’una pobresa evangèlica en l’Església, l’estructura de la qual havia d’ésser també democràtica, i negà el poder temporal del papa Compendium errorum Johannis Papae XXII 1334, Dialogus super dignitate papali regia 1338 i Tractatus de imperatorum et pontificum potestate ~1347 La seva teologia política…
Joseph Denifle
Cristianisme
Historiador de l’Església austríac.
Dominicà, amb el nom de Heinrich Suso, fundà el 1885, amb el P Ehrle, l’Archiv für Literatur und Kirchengeschichte des Mittelalters Els seus treballs de més importància fan referència als místics alemanys i sobretot a la història de les universitats cal destacar-ne els 6 volums del Chartularium Universitatis Parisiensis 1890-97, en collaboració amb E Châtelain La seva investigació sobre l’evolució teològica de Luter Luther und Luthertum, in der ersten Entwicklung quellenmässig dargestellt , 1904-06 suscità vives polèmiques
August Bernhard Hasler
Cristianisme
Historiografia
Teòleg suís i historiador de l’Església contemporània.
Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà
Karl Rahner
Cristianisme
Teòleg alemany.
Jesuïta 1922 i sacerdot 1932, fou deixeble de MHeidegger 1934-36 Dedicat a la cura pastoral durant l’època nazi, fou professor de dogmàtica a Pullach 1945, a Innsbruck 1949, a Munic 1964, a Münster 1967 i novament a Munic 1971 Influí decisivament en el concili II del Vaticà, on fou cridat com a expert 1963 Entre la seva prolífica producció es destaquen Geist in Welt ‘Esperit en el món’, 1939, Hörer des Wortes ‘Oïdor de la paraula’, 1953, Sendung und Gnade ‘Missió i gràcia’, 1959, Kirche und Sakramente ‘Església i sagraments’, 1961 Els seus escrits han estat recollits a Schriften zur Theologie…
Mary Ward
Cristianisme
Fundadora religiosa anglesa.
Clarissa a Saint-Omer 1606, amb unes altres cinc dones angleses fundà l’institut de les English Ladies ‘dames angleses’, inspirat en l’orde dels jesuïtes, dedicat a l’educació i a l’apostolat La innovació —supressió de clausura i de cor— li valgué l’empresonament a les clarisses de Munic 1631 i la supressió temporal de l’orde per Urbà VIII Passà els darrers anys a Anglaterra
Olegario González de Cardedal
Cristianisme
Sacerdot i doctor en teologia castellà.
Format a Munic, Oxford i Washington, és professor ordinari de teologia dogmàtica a la Universitat Pontifícia de Salamanca i director de la càtedra Domingo de Soto d’aquesta universitat Durant deu anys fou membre de la Comissió Teològica Internacional fundà i dirigí l’Escola de Teologia K Rahner-HU von Balthasar a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo El seu àmbit d’especialització és la cristologia L’any 2011 fou guardonat amb el premi Ratzinger de teologia