Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Guadall Domnuç
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1029-35).
Fou elegit pel clericat local i pels comtes, amb l’assentiment de l’arquebisbe d’Auish, intervenció que no s’explica, car era vigent la dependència de Narbona S'ocupà en la defensa dels béns de la catedral i en la construcció de murs i torres de la ciutat Presidí el judici entre el vescomte Udalard I i el seu fill Guislabert futur bisbe contra l’abat de Sant Cugat, que guanyà aquest darrer
Josep Birotteau
Cristianisme
Eclesiàstic, germà de Joan Birotteau.
Professor de teologia a la Universitat de Perpinyà i rector del seminari Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes 1791 i Doctrine des observations chrétiennes 1792, hagué d’exiliar-se Després del concordat del 1801 tornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general participà activament en la reorganització diocesana També és autor d' Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile 1801
Ataülf
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~858-860).
És el primer bisbe d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat El 860 assistí al concili de Tuzey França
eclesiàstic | eclesiàstica
Cristianisme
Membre de l’estament integrat per clergues , religiosos —ordenats o no—, religioses, novicis, postulants i seminaristes.
Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic
Josafat
Cristianisme
Eclesiàstic rutè.
De família ortodoxa, s’adherí a l’església dita uniata unida a Roma, es féu monjo basilià i fou consagrat bisbe, primer de Vitebsk i després de Polock, a Bielorússia Treballà per la unió de les esglésies, la instrucció del poble i la reforma del clericat En els aldarulls contra la unió amb Roma, fou assassinat Considerat màrtir, fou canonitzat el 1867 El seu cos reposa a la basílica de Sant Pere del Vaticà La seva festa se celebra el 14 de novembre
Manuel Domingo i Sol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Sacerdot 1860, es doctorà en teologia a València 1867 Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el collegi de Sant Josep de Tortosa 1873 per a seminaristes, i uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús 1883-84, dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans operari diocesà El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol El 1987 fou beatificat per Joan Pau II
Benet XIII
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro Francesco Orsini
en esdevenir papa (1724-30).
Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom…
Damas
Cristianisme
Papa (366-384).
Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer Garrotxa Elegit per una part del clericat romà a la mort de Liberi, lluità contra Ursí, elegit per una altra part i finalment bandejat per un decret de Valentinià I Reuní a Roma uns quants sínodes metropolitans per tal de mantenir l’ortodòxia i la disciplina eclesiàstica Tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans, que ornà amb poemes inscripció damasiana que féu inscriure damunt la pedra per un famós callígraf, Furi Dionisi Filòcal Tingué per secretari sant Jeroni Féu construir la basílica de San…
Pedro Díaz de Valdés
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1798-1807).
Treballà amb Campomanes a Madrid després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta collaboració amb el seu condeixeble Jovellanos Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs La física del clero, El padre de su pueblo testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina illustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències 1788, i en el govern de la diòcesi, on…
Gabriel Deville
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782 Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà sense l’acord de Roma el 1791 Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M Deville , atac molt dur contra la cúria romana Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars Abans de morir féu una…