Resultats de la cerca

Missioner a les reduccions del Paraguai, on visqué des de l’any 1733 Exercí el seu ministeri entre els lules i tobes, les llengües dels quals arribà a dominar

El 1818, ingressà a l’orde Poc després del 1835, en fugir de les guerres carlines, se n'anà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Melo Hi reprengué el seu treball pastoral i,del 1842 al 1865, fou rector tinent de Melo El 1853 projectà la fundació d’un poble dins la seva jurisdicció parroquial, en el pla format a l’aiguabarreig dels rius Yerbal i Olimar per assolir aquest objectiu, formà la Sociedad del Pueblo de Treinta y Tres, que adquirí els terrenys per a la construcció El poble s’hi fundà i rebé el mateix nom de la societat, en record dels 33 orientals que el 19 d’abril de 1825,…

Primer lector del seu orde a Mallorca, qualificador del Sant Ofici i consultor del bisbe i jurats de Mallorca Escriví una Suma de los preceptos del decálogo de la Iglesia , de la qual foren fetes tres edicions Mallorca 1661, 1689 Madrid 1668

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Nomenat canonge del capítol de Tortosa 1737, residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa , enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina

Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada

Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…

Franciscà exclaustrat, publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, primera de les obres lexicogràfiques publicades a l’illa el segle XIX Inclou un recull d’adagis mallorquins i també un Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no s’usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March

Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller

Fill del baró de Tresserra El 1655 era rector del collegi de Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou nomenat rector del collegi de Perpinyà Collaborà amb els jesuïtes de Tolosa per aconseguir que el collegi de Perpinyà adscrit aleshores a la província de Tolosa guanyés el plet que tenia amb l’estudi general de Perpinyà per l’exclusiva de les classes de gramàtica, plet que fou guanyat 1661 gràcies a la intervenció de Lluís XIV, que volgué fer dels jesuïtes un instrument de francesització L’actitud de Descamps, favorable en un primer moment a la persistència de l’…