Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Esteve Pinell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era capellà de la casa missió de Barcelona Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d’esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi
Ramon Piñas i Morlà
Literatura catalana
Cristianisme
Periodisme
Literat.
Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà en la campanya…
,
Pimen
Cristianisme
Patriarca de Moscou.
De nom Sergej Mikhajlovič Izvekov Es féu monjo, fou ordenat sacerdot el 1932 i fou hegumen, successivament, als monestirs de Rostov, Poskov i Zagorsk Consagrat bisbe el 1957, ocupà les seus d’Odessa, de Dimitrov i de Tula Membre del Sant Sínode, fou elegit metropolita de Leningrad i Ladoga 1961 i posteriorment 1963 de Kruticij i Kolomna Representant oficial del patriarcat després de la mort del patriarca Aleix 1970, el 1971 el sínode de l’Església russa l’elegí patriarca de Moscou i de totes les Rússies
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Pere Picó i Rius
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Escriptor.
Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives
,
Alessandro Piccolomini
Cristianisme
Literat i eclesiàstic italià.
Nomenat 1574 arquebisbe de Patres, es quedà com a auxiliar del bisbe de Siena Autor de dues comèdies i de sonets, traduí obres del grec i del llatí Les Annotazioni que afegí a la Poètica d’Aristòtil suscitaren nombroses polèmiques i tingueren influència en les teories sobre art de l’època Autor d’obres d’astronomia Delle stelle fisse , fou el primer a classificar els estels alfabèticament amb les lletres llatines
Antoni Pi
Literatura catalana
Cristianisme
Humanista i autor dramàtic.
Catedràtic d’humanitats 1571-74 a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles al final del segle XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni
,
Bonaventura Philip
Cristianisme
Teòleg.
Estudià al seminari de Perpinyà, on s’ordenà el 1828 Professor d’ètica i moral fins el 1855 Des del 1841 era canonge de Perpinyà i vicari general honorari de la diòcesi el 1857 És autor de quatre obres importants, en francès, sobre teologia i apologètica, impreses entre el 1849 i el 1867 La més popular fou el Dictionnaire de théologie morale 1857, molt estesa per França La seva doctrina es troba sobretot condensada en els quatre volums de Les conférences théologiques, dogmatiques et morales 1867
Petroni
Cristianisme
Bisbe de Bolonya.
Segurament visità els llocs sants de Palestina i, ja bisbe de Bolonya 433, erigí una església imitant la del sant Sepulcre de Jerusalem Hom li ha atribuït falsament nombrosos escrits És patró de la ciutat de Bolonya La seva festa se celebra el 4 d’octubre
Lars Petersson
Cristianisme
Prelat i reformador suec, conegut també pel nom llatinitzat de Laurentius Petri.
Estudià juntament amb el seu germà Olof a Wittemberg, a l’escola de Luter De retorn, fou professor a Uppsala 1527 i des del 1531 arquebisbe d’Uppsala, sense comptar per res amb Roma Esdevingué l’organitzador de la nova església sueca, traduí íntegrament, amb el seu germà, la Bíblia 1541, publicà l’himnari 1555 i les ordenances 1561 Es destacà també la seva obra històrica, amb una crònica de Suècia 1559