Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Joan de Nuix i de Perpinyà
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Expulsada aquesta 1767, s’establí a Ferrara Itàlia, on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie 1780, obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal Fou traduïda al castellà a Madrid 1782 i a Cervera pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà , 1783 Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà mort vers el 1804, primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i de Perpinyà Torà 1741 — Ferrara 1802,…
Miquel Melendres i Rué
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Fou canonge de la catedral de Tarragona 1948 Publicà nombroses obres poètiques de caràcter religiós i d’un lirisme de vegades poc subtil La muntanya de la mirra 1933, La ruta illuminada 1935, L’esbarzer incandescent 1948, amb pòrtic de Manuel de Montoliu, Poemes d’alta mar 1956, Tardor 1963 i Esclat 1964, a més del poema èpic i místic format per vint-i-quatre cants, L’esposa de l’Anyell L’esglesiada 1952-72 També publicà les proses poemàtiques Partícules 1934 i El llibre de la Mare de Déu 1936 Collaborà àmpliament en diverses publicacions periòdiques com La Cruz , La Veu de Tarragona , El…
,
Melcior de Tivissa
Cristianisme
Nom de religió del missioner caputxí Salvador Pinyol i Domènech.
El 1869 ingressà a l’orde a Guatemala, on s’ordenà de sacerdot 1875 Traslladat a l’Equador i a Colòmbia, treballà a les missions caputxines, especialment a les d’Imbabura i Chocó Fou nomenat comissari general de Colòmbia-Equador i custodi d’aquestes missions El 1895, cridat a Catalunya, fou elegit ministre de la província caputxina d’Aragó-Navarra-Catalunya Publicà les Relationes missionum Comissariatus Aequatoris , de l' Analecta Ordinis romana 1884, Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador 1887, Compendio de elocuencia sagrada 1890 i Semana Santa predicada 1916
Francisco Mejía de Molina
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador del duc de Calàbria i lloctinent de València Ferran d’Aragó El comte d’Oliva li encomanà la conversió dels moriscs d’Aiora, on fundà un convent de l’orde Vicari general de Sardenya 1566, hi fundà nous convents i hi introduí la reforma tridentina És autor d’obres pietoses en castellà, publicades a València el 1555 i a Càller el 1567 Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario, reeditat diverses vegades
Michele Mazzarino
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Giulio Ingressà a l’orde dominicà Per influència del seu germà, fou nomenat arquebisbe d’Ais de Provença 1645 i cardenal de Santa Cecília 1647 Aquest any el seu germà l’obligà a acceptar el càrrec de lloctinent de Lluís XIV de França a Catalunya, però s’hi resistí, i, quan hi anà febrer del 1648, s’enemistà tot seguit amb les autoritats del Principat perquè volgué governar prescindint de les constitucions catalanes disgustat, sense esperar que fos atesa la seva petició de rellevar-lo, anà a Roma pel maig, fet que provocà la ruptura amb el seu germà
Nicolau Mayet i Perelló
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña
Maximí
Cristianisme
Bisbe.
Segons la llegenda i la tradició literària recollida per Mistral al cant XI de Mireia , evangelitzà Provença, juntament amb Tròfim d’Arle És considerat el primer bisbe d’Ais de Provença La seva festa se celebra el 8 de juny
Màxim el Grec
Cristianisme
Monjo i humanista grec.
Sojornà llargament a Itàlia, on collaborà amb Aldo Manuzio en l’edició de llibres grecs Visqué al convent dominicà de San Marco, a Florència, on fou molt amic de Savonarola Convidat a Moscou el 1515, hi revisà la traducció eslava dels llibres litúrgics bizantins Defensor de la idea de Moscou com a tercera Roma, propugnava, però, algunes reformes i entroncà plenament amb el corrent de pobresa monàstica propugnada per Nil de Sora Perseguit, hagué de tancar-se al monestir de Volokolamsk Passà els darrers anys de la seva vida 1551-56 al monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, a Zagorsk…
Màxim el Confessor
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor bizantí.
Secretari de l’emperador Heracli i, després, monjo, fugí de la invasió persa i residí a l’Àfrica des de Roma fou desterrat, amb el papa Martí I, al Caucas Participà activament en les lluites cristològiques, especialment contra els monoteletes Rebé el sobrenom de Confessor per les seves sofrences per la fe Autor de moltes obres d’un caràcter exegètic i dogmaticopolèmic, els seus escrits místics especialment la Mystagogia , dins la línia platònica i en dependència del Pseudo-Dionís Areopagita, influïren fortament el pensament teològic i espiritual del món bizantí La seva festa se celebra el 13…
Màxim de Torí
Literatura
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Hom suposa que fou el primer bisbe de Torí Participà en els sínodes de Milà 451 i de Roma 465 Li han estat atribuïdes, sense gaire fonament, diverses obres homilies, tractats, sermons, que palesen punts de vista importants per a l’eclesiologia i la teologia També són interessants les seves notes sobre les condicions socials i religioses de la Itàlia del segle V La seva festa se celebra el 25 de juny