Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
nicolaisme
Cristianisme
Doctrina de la secta llibertina gnòstica dels nicolaïtes, propera a la dels caïnians, de la qual hom fa esment al llibre de l’Apocalipsi
.
El nicolaisme s’estengué per l’Àsia Menor, i a la fi del s II es fongué amb altres sectes Sembla que defensava la necessitat d’abusar dels plaers carnals per matar la concupiscència Ireneu de Lió fa els nicolaïtes deixebles d’un tal Nicolau, prosèlit d’Antioquia, que alguns han identificat amb el diaca del llibre dels Actes dels Apòstols
nicenoconstantinopolità | nicenoconstantinopolitana
Cristianisme
Dit del símbol de la fe divulgat a partir del Concili de Calcedònia (451), més extens i més difós que el nicè, i de la doctrina que conté.
nestorianisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté que hi ha dues persones, divina i humana, en el Verb encarnat.
Pren el nom del patriarca Nestori de Constantinoble, el qual, per tal de defugir el perill de caure en l'apollinarisme i per tal de defensar la veritable divinitat i la veritable humanitat de Crist, refusà el terme theotokos mare de Déu, aplicat a Maria, perquè confonia ambdues realitats Fora d’aquest refús, la teologia de Nestori permet una lectura perfectament ortodoxa i tradicional Afirma palesament la unitat de Crist, preferint, però, el terme “conjunció” al terme “unió” i denunciant la fórmula de Ciril d’Alexandria “unió hipostàtica” com a portadora de monofisisme El temps li donà la raó…
mossàrab
Música
Cristianisme
Dit de la litúrgia pròpia dels cristians de la península Ibèrica abans de la introducció del ritu romà, anomenada també litúrgia visigòtica o hispànica.
El terme és aplicat també a la música música visigòtica i als altres elements que fan referència a aquesta mateixa litúrgia
montanisme
Cristianisme
Secta cristiana dels s. II i III, fundada per Montanus.
Era un moviment apocalíptic i pneumàtic que vivia en l’expectació de la difusió de l’Esperit Sant, manifestada d’una manera especial en els seus profetes i profetesses La branca africana del moviment és coneguda sobretot a través d’un dels seus adeptes, Tertullià, que imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència Fou condemnat per alguns sínodes asiàtics al s II, i pel papa Zeferí al s III Hom hi connecta els moviments pneumàtics i pentecostistes del cristianisme modern
monsenyor
Història
Cristianisme
Títol que hom donava als sants, als reis, als prínceps i a altres persones de categoria social elevada.
Modernament poden ésser tractats de monsenyor els prelats, des dels patriarques als abats, excepte els cardenals
monotelisme
Cristianisme
Doctrina que defensa una única voluntat en Crist.
Sorgí, al s VII, del monoenergisme unitat d’energia o d’operació i representava una nova forma de monofisisme, dins el corrent neocalcedonià que intentava de compaginar les doctrines monofisites amb les afirmacions del concili de Calcedònia Es difongué amb l' Ekthesis , obra redactada pel patriarca de Constantinoble Sergi i promulgada per l’emperador Heracli El monotelisme fou condemnat pel concili III de Constantinoble 680-681
monofisisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté la subsistència de la persona de Crist en una sola natura, divina, després de l’encarnació.
S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’eunuc de l’…