Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Antolín Monescillo y Viso
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou bisbe de Calahorra 1761 i de Jaén, i arquebisbe de València entre el 1877 i el 1892 El 1884 fou designat cardenal, i el 1892 arquebisbe de Toledo Escriví diverses obres religioses
Dalmau Moner
Cristianisme
Eremita.
Féu estudis a Girona i a Montpeller Entrà al convent dominicà de Girona, d’on fou lector de lògica, però renuncià el càrrec i es retirà a fer penitència i vida eremítica a la cova de Marsella reclamat al convent a causa de la manca de salut, es retirà de nou en una cova propera a Girona, on es lliurà a grans mortificacions fins a la mort, després de la qual fou venerat com a sant i beatificat per Innocenci XIII La seva festa se celebra el 25 de setembre
Josep Monells i Mateu

Josep Monells
© www.monells.org
Cristianisme
Pastor evangèlic de tradició baptista.
Home d’acció, fou detingut a Barcelona per divulgar les seves creences 1960 Organitzà i presidí les esglésies de Sant Boi de Llobregat i Castelldefels 1962-69 Inicià noves comunitats a Viladecans i a Barcelona Fou fundador de l’Escola d’EGB “Pere Galés”, de Barcelona 1968 i del moviment evangelitzador Àgape 1970 És autor dels llibres Jacob contra l’àngel Periple d’un protestant català 2016 i La Biblia amb veu de dona 2023
Ponç de Monells
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del militar Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona 1169-75 Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140 Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150 la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir 1164, la de Santa Llúcia de Puigmal 1165, la de Sant Valentí de Salarça 1168 i la de Sant Salvador de Bianya 1170 i la catedral de Tortosa 1178 Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys Fou el darrer dels grans abats i bisbes…
Joan Moncunill i Parellada
Cristianisme
Teòleg.
Estudià dret a Barcelona i el 1867 entrà a la Companyia de Jesús A causa de la revolució del 1868 emigrà al Llenguadoc i a Provença, on féu els estudis Exercí el professorat de metafísica, ètica i teologia a València 1876, a Veruela 1878, a Tortosa 1886 i a Sarrià, on edità el seu notable Cursus theologicus Publicà vuit tractats de teologia, en llatí, a més d’articles en castellà
Miquel Monconill i Viladot
Cristianisme
Bisbe, frare caputxí, de nom de religió Gaspar del Pinell.
El 1907 ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1914 Destinat a Colòmbia, fou enviat a la missió del Caquetá Primer vicari apostòlic i bisbe titular de Cadosia 1930, el 1928 publicà un llibre de viatges del S de Colòmbia El govern d’aquest país el feu membre de la Comisión Internacional de Límites amb el Perú
Jürgen Moltmann
Cristianisme
Teòleg de l’Església evangèlica reformada.
Professor a la Universitat de Tübingen 1968 i president de la Gesellschaft für Evangelische Theologie Amb la seva obra Theologie de Hoffnung ‘Teologia de l’esperança’, 1968, esdevingué l’iniciador de l’anomenada “teologia de l’esperança”, atenta a l’abast històric de l’escatologia Cal citar entre les seves obres principals Perspektiven der Theologie ‘Perspectives de teologia’, 1968, Der Mensch ‘L’home’, 1971, Die ersten Freigelassenen der Schöpfung ‘Els primers alliberats de la creació’, 1971, Der gekreuzigte Gott ‘El Déu crucificat’, 1972 i Kirche in der Kraft des Geistes ‘L’Església en la…
Miguel de Molinos
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg aragonès, fundador del quietisme
.
Establert a Roma 1663 i reputat director espiritual, el 1675 publicà la Guía espiritual , que, aprovada, fou àmpliament traduïda Per les doctrines que hi exposava, els jesuïtes aconseguiren d’Innocenci XI el seu empresonament 1685 i la seva condemna 1687 Bé que es retractà de seguida, restà a la presó fins a la mort
Josep Molinés i Casadevalls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de l’església del Pi, de Barcelona, i més tard auditor i president del tribunal de la Rota, a Roma Filipista, intentà que el papa ClimentXI es decantés a favor de Felip V Refusà els bisbats de Tortosa, Càller i Saragossa El 1713 fou elegit inquisidor general Hom publicà un recull de les seves Sacrae Rotae Romanae Decisiones 1728