Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Gilabert Martí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Monjo jerònim de Santa Maria de la Murtra, fou nomenat bisbe de Sogorb 1500-30 Era nebot del cardenal Bartomeu Martí, amic d’Alexandre VI Les discussions amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, foren causa que residís habitualment a València, on, durant les Germanies, tingué una actuació més aviat marginal Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l’església d’Albarrasí
Josep Rossell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848
Anna Maria del Santíssim Sagrament
Literatura
Cristianisme
Escriptora mística.
De nom Margarida Mas i Pujol, ingressà, el 1677, al convent dominicà de Santa Caterina de Palma És autora d’un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon Llull , publicat el 1760 en versió castellana anònima Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat , clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres lullianes, desvetllada a Mallorca per les edicions maguntines 1721-42
Aureli de Cartago
Cristianisme
Bisbe de Cartago (393-430).
Com a cap de l’església africana, afrontà els problemes donatista i pelagià Convocà els grans sínodes del 411 Afrontà el papa Zòsim, que no acceptava l’acció dels bisbes africans Introduí el cant de salms en la celebració litúrgica i atorgà als preveres la facultat de predicar per suplir el bisbe Aureli Agustí fou collaborador i amic seu En el martirologi jeronimià és commemorat el 20 de juliol
Idaci
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~666-689).
Fou amic del metropolità Julià de Toledo , amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d’Idaci, el Prognosticon futuri saeculi El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre'l entre els seus sufraganis Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Arxipreste d’Elna (1009), germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I).
Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó 1009, de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1010 i de Sant Pau de Pi 1022 Fou el principal collaborador del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb 1019-30, i amic de l’abat Oliva de Cerdanya Participà al capdavant del capítol d’Elna —el bisbe era absent— en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu 1027
Francesc de Rovira i Bonet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù 1781 Escriví en italià
Joan Torres i Oliva
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma Publicà Observaciones sobre la Crusca Provençala Roma 1724 i deixà inèdites biografies també en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de DFrancisco Bru, fill de Berga
Francesc Dorda
Cristianisme
Abat de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15).
Amic del rei arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vicetresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda Proposat com a bisbe de Potenza Itàlia per Carles III 1707, no n’ocupà la seu El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres
Sisigmund Bouska
Literatura
Cristianisme
Literat i benedictí txec, batejat amb el nom de Lluís.
Ingressà al monestir de Břevnov arxidiòcesi de Praga, on professà el 1888 Fou ordenat de sacerdot el 1891 Traduí Mistral, i a través de la literatura provençal conegué la catalana Mantingué correspondència amb Jacint Verdaguer, del qual traduí al txec Idillis i cants místics, Jesús infant, Lo somni de Sant Joan 1893 i Flors de Maria Fou director de la revista Novy Zivot ‘Vida Nova’ També traduí el Libre d’amic e amat de Ramon Llull