Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
gràcia
Cristianisme
Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és…
gola
Cristianisme
Un dels set pecats capitals, definit com a apetit desordenat de menjar i beure.
glossolàlia
Cristianisme
Carisma en virtut del qual hom entén els sons inintel·ligibles dels qui són posseïts per l’Esperit.
glòria
Cristianisme
Càntic de la missa que comença amb els mots Gloria in excelsis Deo (‘Glòria a Déu a dalt del cel’).
missa glagolítica
Cristianisme
Missa de ritu romà, però en vell eslau (els texts, escrits antigament en caràcters glagolítics), pròpia dels catòlics de Croàcia.
És coneguda la versió musical dels texts de l’ordinari Kyrie, Glòria, etc de Leoš Janáček 1926
germaneta dels pobres
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Bretanya, a Sant Servan (Il-ha-Gwilun), el 1839 per Jeanne Jugan, dita sor Maria de la Creu.
És la primera i el prototip de les institucions privades dedicades a tenir cura dels vells d’ambdós sexes, amb caire totalment benèfic i privat És famosa llur confiança en la prividència i en el patrocini de sant Josep És ampliament estesa als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol La primera casa fou fundada a Barcelona el 1863
germaneta dels malalts desemparats
Cristianisme
Membre de la congregació fundada conjuntament a Barbastre i a València, el 1873, per Teresa de Jesús Jornet i Ibars i Saturnino López Novoa, xantre d’Osca.
Hom installà la casa mare, asil i noviciat a València, gràcies a la protecció del cardenal Mariano Barrio Fou aprovada per Pius IX 1876 i definitivament, per Lleó XIII 1887 i 1897 S'estengué ràpidament per tot l’Estat espanyol i l’Amèrica del Sud Es dedica preferentment a fundar i a regentar asils de vells desemparats