Resultats de la cerca

Fruit d’una exigència religiosa, es dóna en totes les formes de religiositat Dins el cristianisme, la seva pràctica, limitada en un principi al món monacal, s’estengué a tota la vida de l’Església Es pot exercir mitjançant el tracte personal, que exigeix la manifestació de la pròpia consciència, o per escrit, en forma de cartes i àdhuc de tractats, de caire més general Entre aquests últims, a la península Ibèrica es destaquen el Libellus de Institutione Virginum s IV, de Leandre de Sevilla, els Confesionalia medievals, substituïts més tard per l’accent més personalista de la Devotio Moderna,…

Aquesta proclamació era feta, segons les tradicions, abans o bé dins de l’anàfora o cànon Desaparegué o restà incorporada al text pronunciat pel sacerdot, llevat d’algunes Esglésies d’Orient, on encara n'hi ha vestigis

Aquesta expressió, de ressò estaticista, ha estat oblidada per la moderna teologia a partir d’una concepció més dinàmica de la fe i del dogma

En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…

Subratllada per Kierkegaard credo quia absurdum , tingué un representant notable en el primer Karl Barth Com a correctiu de les tendències teològiques racionalistes, el corrent dialèctic és present al llarg de tota la història del cristianisme