Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
diaconia
Cristianisme
En l’Església primitiva, l’assistència benèfica pròpia del diaconat.
dia darrer
Cristianisme
Dia de la manifestació final de Jesucrist, a la fi de la història.
dia darrer
Cristianisme
Expressió que designa el moment del judici després de la mort.
dia eclesiàstic
Cristianisme
Dia que, per al culte eclesiàstic, hom compta de mitjanit a mitjanit, si bé la celebració del diumenge i de les solemnitats comença ja a l’hora de vespres del dia precedent.
dia del Senyor
Cristianisme
Traducció literal de l’expressió llatina dies dominica amb què era conegut el dia de la resurrecció de Jesús, i de la qual derivà el mot diumenge
.
desmitologització
Cristianisme
Procés consistent a deslliurar-se de la comprensió mitològica de l’anunci evangèlic.
Aquest terme fou introduït en el llenguatge filosoficoteològic per Rudolf Bultmann el 1941 La meta del programa bultmannià era de fer comprensible a l’home modern, segurament amb un inconfesat afany apologètic, el querigma del Nou Testament, tot deslliurant-lo de les formes i de la comprensió mitològiques amb què brollà, segons els concrets condicionaments del temps i de l’espai en què fou anunciat i elaborat Aquest intent té una llarga prehistòria en la teologia cristiana, per exemple, en el mètode exegètic anomenat allegòric allegoria, en la teologia liberal, etc L’esforç, segons Bultmann…
desig natural
Filosofia
Cristianisme
Locució emprada per l’escolàstica (desiderium naturale), sobretot a partir de Tomàs d’Aquino, per a expressar l’orientació de l’esperit humà cap a la visió de Déu.
El concepte ha estat interpretat modernament com a expressió de l’obertura dinàmica que, en l’home, comporta el destí de salvació donat per Déu a la creació La qüestió del desig natural es relaciona intrínsecament amb l’anomenat problema del sobrenatural sobrenatural
desert
Cristianisme
Nom donat, en record del retir al desert de Jeroni i d’altres Pares de l’Església, a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos, situats en despoblat.
Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert La província d’Aragó…
descalç | descalça
Cristianisme
Dit dels religiosos que per esperit ascètic i de pobresa calcen sandàlies.
Alguns inclouen aquesta designació en llur denominació oficial, com els ermitants descalços de Sant Agustí i els carmelitans descalços En els ordes sorgits de la reforma dels ordes mendicants, aquesta designació ha estat sovint contraposada popularment a la de calçats , aplicada als qui restaren en l’antiga observança