Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
fórmula deprecativa
Cristianisme
Fórmula sacramental expressada en forma d’oració, en contraposició a la fórmula enunciativa.
És més pròpia de les Esglésies orientals, mentre que le segona ho és de la litúrgia romana
dena
Cristianisme
En els rosaris, en què cada deu grans n’hi ha un de més gros o senyalat, cadascun d’aquests o cadascuna de les desenes de grans petits o ordinaris.
tedèum
Música
Cristianisme
Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut.
El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus , que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400 La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák
teandrisme
Cristianisme
Doctrina teològica relativa a les accions teàndriques de Crist.
teàndric | teàndrica
Cristianisme
Dit d’un ésser o d’un obrar que és alhora diví i humà.
Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist
superhumeral
Cristianisme
Nom donat a diversos ornaments sagrats que hom es posa sobre les espatlles, com és ara el pal·li, l’amit, l’estola, el racional i, sobretot, l’humeral i el vel que porten els ministres del bàcul i la mitra o el que duia el sotsdiaca per sostenir la patena.
La Vulgata traduí amb aquest terme l'efod del summe sacerdot hebreu
supèrbia
Cristianisme
Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.
La moral catòlica n'ha fet un dels set pecats capitals pecat capital, consistent en l’amor desordenat de si mateix com a principi i fi del propi ésser
sumpció
Cristianisme
Acció de sumir les espècies sobrants de pa i vi després de la comunió de la missa.
sulpicià
Cristianisme
Membre de la congregació de sacerdots dedicada a la direcció de seminaris i cases de formació del clergat, fundada el 1641 al seminari de Sant Sulpici de París per Jean-Jacques Olivier.
No estan lligats per cap vot especial El 1791 passaren als EUA, on s’estengueren molt ràpidament Durant la Revolució Francesa la congregació fou mantinguda i dirigida per Jacques-Andrée Émery, considerat el seu segon fundador El superior general resideix a París, i d’ell depèn el vicari general dels EUA Els sulpicians dirigeixen diversos seminaris a França i l’Institut Catholique de París
successió apostòlica
Cristianisme
Continuïtat del ministeri de l’Església, que en legitima l’autenticitat i l’autoritat per raó de la seva procedència dels apòstols feta eficient per l’ordenació (orde).
Considerada sovint en funció de les prerrogatives de dret que tenen el papa i els bisbes catòlics, hom l’ha volguda fonamentar en la llista ininterrompuda de bisbes en una mateixa seu des dels apòstols —successió històricament sovint indemostrable i innecessària segons molts teòlegs— Essent com és irrepetible el carisma exclusiu dels apòstols, el concepte, confós amb el d'apostolicitat, vol indicar la continuïtat d’un ministeri creat a l’època apostòlica o bé la continuïtat de la professió de fe originada en la dels apòstols