Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot 1625, fundà la congregació femenina de les Filles de Notre-Dame-de-la-Charité 1642 i la congregació de Jésus-et-Marie 1643 per a la formació de seminaristes Fou el primer a fer una elaboració teològica de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Fou canonitzat el 1925 La seva festa se celebra el 19 d’agost

No són fidedignes les tradicions que el presenten com a convertit del paganisme, monjo, sacerdot a Portvendres, exiliat a Tavèrnoles Urgell i mort a Ax dels Termas per ordre d’Àtila D’altres el creuen del s VIII, d’origen llombard i víctima dels sarraïns A Ripoll passava com a ciutadà de Tolosa mort pels vàndals Cal identificar-lo amb el sant homònim venerat a Celrà La festa és celebrada l’11 de maig i el trasllat el 14, i antigament, a Ripoll, el 3 d’octubre

Subprior del convent de Perpinyà És autor del llibre Fènix català, o Llibre del singular privilegi, favors, gràcies i miracles de Nostra Senyora del mont del Carme Perpinyà 1644, en el qual defensa amb contundència l’ús de la llengua catalana, assenyalant l’antiga unitat literària Precedeixen l’obra un bon nombre de poesies liminars, moltes de les quals deuen ser compostes pel mateix autor Cap al final hi ha uns Goigs de la Immaculada Concepció El llibre incorpora també un Elenc dels escriptors catalans , curt repertori de 190 noms

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala Amb Joaquima de Vedruna i de Mas fundà l’institut de germanes menors de penitència transformat, el 1826, en el de carmelitanes de la caritat, el qual dotà de les constitucions Regla de las nuevas hermanas terceras de María Santísima del Carmen 1827 i orientà 1828 cap a l’educació dels infants

Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae catholicae e…

El 1520 era prior del convent de Santa Caterina de València, i més tard provincial de l’orde, càrrec que renuncià Dedicà als diputats de les generalitats d’Aragó, València i Catalunya una defensa de la immunitat dels eclesiàstics, davant diversos drets, principalment el peatge, la bolla, el fogatge i el dret de la sal Tractatus in defensionem ecclesiasticae immunitatis et libertatis Roma, 1520

Fill del duc Goteló I de la Baixa Lotaríngia, fou abat de Montecassino i un dels legats enviats a Constantinoble 1054 per la qüestió de Miquel Cerulari Treballà per la reforma de l’Església i fou partidari de la plena independència entre aquesta i l’imperi