Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot el 1925, exercí el ministeri pastoral en ambients rurals, obrers i universitaris Fou professor de filosofia, ètica professional i dret romà a Saragossa i a Madrid El 1928 fundà, a Madrid, l' Opus Dei , institució de la qual fou president general Des del 1946 residí a Roma Escriví obres d’espiritualitat, entre les quals es destaca Camino 1939, molt reeditada i traduïda a més de trenta idiomes Pòstumament li fou publicat 1981 el llibre Via Crucis El 1992 fou beatificat i el 2002 canonitzat per Joan Pau II La seva festa se celebra el 26 de juny

Fundà un monestir de dones a Piumarola, prop de Montecassino, on el seu germà sant Benet n'havia fundat un d’homes És patrona de Vic, on hom pretenia de posseir un peu de la santa La seva festa se celebra el 10 de febrer

Estudià a El Escorial i a Alcalá i Salamanca Fiscal i conseller del Consell Suprem de la Inquisició, fou bisbe de Mallorca 1656-60, Tarassona 1660-64, Segòvia 1664-68 i Granada 1668-72, difongué l’orde dels servites i publicà 1660 el sínode de Mallorca del 1659 i altres escrits, entre els quals una Epistola en llatí i castellà contra la rebellió dels moriscs de Las Alpujarras 1667, 1671

El seu pare, Gaspar, a més d’ocupar càrrecs en el consell municipal, fou un dels comissaris delegats pel virrei per a desarmar els moriscos revoltats a la vall de Gallinera 1563, i un dels seus oncles, Pere, fou jurista Llicenciat en teologia, fou rector de la parròquia de Sant Esteve 1597, càrrec que conservà fins a la seva mort i que li proporcionà una certa projecció social en la vida ciutadana El 1602 ocupà el càrrec de predicador de la ciutat, primer interinament, substituint el malalt Pere Joan Monçó, i, després, com a titular 1606, un càrrec que l’obligava a fer mitja dotzena de…

Participà en la primera guerra Carlina després del conveni de Bergara 1839 emigrà a França i a Roma, on acabà la carrera eclesiàstica Retornat a Catalunya, fundà a Lleida l’ Acadèmia Bibliograficomariana 1862 Autor de dos llibres sobre la predicació, d’un Breviarium marianum i d’una España sagrada , de la qual publicà només la part sobre el Segrià i les Garrigues

Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals, publicats el 1675

Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al collegi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà 1804 un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en collaboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc

Des del 1631 ensenyà humanitats, filosofia i teologia a Manila Filipines Publicà Excelencias y oficios de piedad del Arcángel San Rafael Madrid, 1659

Entre les seves obres destaquen Psallentis Ecclesiae harmoniae tractatus historicus symbolicus asceticus de divina psalmodia eiusque causis mysteriis et disciplina 1653, Rerum liturgicarum libri duo 1671 i Principia et documenta vitae christianae 1673

El 1545 abandonà l’orde carmelità i passà a Ginebra amb Calví 1550 La seva doctrina sobre la predestinació, contrària a la de Calví, fou la causa del seu exili a França 1553 i del seu pas al partit antireformador Escriví biografies polèmiques de Calví i de Théodore de Bèze