Resultats de la cerca

Fou catedràtic a Osca És autor de diversos escrits antiliberals

Ensenyà dret canònic a la Universitat de Caen Fou bisbe de Lisieux 1447-74 i membre del consell de regència anglès de Normandia És autor, entre altres obres, de la història dels regnats de Carles VII i de Lluís XI del 1407 al 1483, d’interès especial per a l’estudi de l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya

Una tradició les fa naturals de Xàtiva i batejades per l’apòstol Pau, el qual seguiren a Roma L’ermita de les Santes de l’Albacar de Xàtiva els és dedicada L’Església Catòlica en celebra la festa el 15 d’abril

Segons Eusebi de Cesarea, era nadiu d’Alexandria, on ensenyà i predicà vers els anys 120-140 Anteriorment algunes fonts el situen a Pèrsia Volia fer remuntar les seves doctrines fins als apòstols Pere i Maties Hom troba referències a les seves obres, totes perdudes llevat d’alguns fragments de comentaris a l’Evangeli, en les dels apologistes cristians que volien refutar-lo, on s’exposa una cosmologia emanatista, una antropologia dualística i una moral força austera

Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a la Barcelona…

Cap dels arians moderats s’oposà a la fórmula plenament ariana dels concilis de Sirmi i convocà 358 un sínode a Ancira Deposat el 360 i exiliat a Illíria, en pogué tornar en temps de l’emperador Julià, però sense ocupar la seu episcopal Escriví diverses obres teològiques

Deixeble del retòric Libani i estudiant a Atenes, tornà el 356 a Capadòcia, des d’on emprengué un llarg viatge d’informació 357-359 prop dels ascetes i monjos d’Egipte, Palestina, Síria i Mesopotàmia al retorn es retirà amb alguns amics a Neocesarea, a la riba de l’Iris, per tal de fer-hi vida eremítica regla de sant Basili Des del 363 fou conseller d’Eusebi, bisbe de Cesarea, que l’havia ordenat sacerdot 358 en succeir-lo com a bisbe 370, esdevingué el successor d’Atanasi com a capdavanter de l’ortodòxia enfront de l’arianisme i de les pressions imperials Mantingué cordials relacions amb…

Hom el considera fundador del moviment filantròpic, referent al qual escriví, el 1768, Vorstellung an Menschenfreunde und vermögende Männer über Schulen ‘Proposició als filantrops i als poderosos sobre les escoles’ Fou seguidor de les idees de Rousseau, les quals intentà d’aplicar en el Philanthropinum de Dessau 1774-93, que influí profundament sobre el moviment pedagògic alemany i promogué la creació d’escoles semblants durant el s XVIII Basedow defensà l’educació activa i humanística El 1774 escriví l' Elementarbuch ‘Llibre elemental’

Publicà el Catéchisme diocésain 1698 per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà 1707

Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell Caiguda Barcelona 1652, se n'…