Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Charles Martial Allemand Lavigerie

Charles Martial Allemand Lavigerie
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Bisbe de Nancy 1863, arquebisbe d’Alger 1867, cardenal 1882 i primat d’Àfrica 1884 Per guanyar l’amistat del poble musulmà fundà els pares blancs 1868 i les germanes missioneres de la Mare de Déu d’Àfrica 1869 El 1888 emprengué una gran croada antiesclavista
William Laud
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
Bisbe de Saint David 1621, amb l’adveniment de Carles I d’Anglaterra assolí un important paper bisbe de Londres 1628, canceller de la Universitat d’Oxford 1629 i arquebisbe de Canterbury 1633, participà en el govern i enfurismà els puritans escocesos i els presbiterians en voler imposar l’anglicanisme Detingut per ordre del Parlament Llarg, fou condemnat a mort i executat
Hugh Latimer
Cristianisme
Bisbe anglès.
Conegut per les seves prèdiques en pro de la Reforma, fou professor de Cambridge i capellà d’Enric VIII La seva obra, conjunt de discursos, fou recollida i escrita pels seus deixebles abans que fos condemnat a morir cremat per la restauració catòlica de Maria Tudor
Manuel Lassala i Sangerman
Cristianisme
Teatre
Literatura
Lingüística i sociolingüística
Autor dramàtic i poeta.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 A conseqüencia de l'expulsió de l'orde, l'abril del 1767, s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies en italià, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani Amb els també jesuïtes Joan B Colomes i Bernat Garcia formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Les seves obres tenien sovint una temàtica…
,
Bartolomé de Las Casas

Fray Bartolomé de las Casas
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos y reglas…
Rafael Lasala i Losela
Cristianisme
Augustinià.
Fou professor de filosofia i de matemàtiques a la universitat i prior i rector de diversos collegis de València El 1767 fou designat bisbe auxiliar i governador de l’arquebisbat de València, i el 1773, bisbe de Solsona, càrrec que ocupà fins a la mort És autor d’alguns sermons, un Elogio histórico de san Luis, rey de Francia 1759, catecismes i altres treballs
Pierre Lartzabal
Literatura
Cristianisme
Escriptor i sacerdot basc.
A més d’una nombrosa contribució en diverses revistes del País Basc, sobresurt la seva obra teatral De la seva producció destaquen Bordaxuri , basada en el bertsolari d’aquest nom que morí a galeres Hiru Zireu ‘Eren tres’, sobre el problema de l’emigració, i Sempere'n gertatua , que narra un cas d’assassinat, totes tres, i algunes més, publicades el 1962 La seva obra principal és, potser, Matalaz 1968, sobre les aventures d’un capellà suletí que lluità contra el centralisme francès durant el s XVIII
Armand-Ferdinand La Porte
Cristianisme
Eclesiàstic.
De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació
Pasqual Vicent Lansola
Filosofia
Cristianisme
Professor i eclesiàstic.
D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785
Lanfranc
Cristianisme
Abat benedictí i arquebisbe de Canterbury.
Advocat a Pavia, se n'anà a França 1035 i ingressà al monestir de Bec 1042, en fou abat i mestrescola i hi obrí una escola de teologia, que esdevingué famosa Polemitzà contra Berenguer de Tours sobre l’eucaristia El seu amic Guillem el Conqueridor el féu abat de Sant Esteve de Caen 1060 i arquebisbe de Canterbury, un cop conquerida Anglaterra Creat 1072 primat d’Anglaterra, amb l’oposició del bisbe de York, es convertí en virrei o governador del país en les absències de Guillem el Conqueridor, i restaurà la disciplina de l’església anglonormanda Fou més home d’acció que no pas teòleg o…