Resultats de la cerca

Collaborà amb Isidor de Sevilla en la redacció de les Etimologiae 637 Prengué part en els concilis IV, V i VI de Toledo, on defensà els jueus El seu epistolari és interessant per a conèixer la vida eclesiàstica del seu temps La seva festa se celebra el 26 de març

Ingressà a l’orde carmelità el 1898 i fou ordenat de prevere el 1905 Estudià a Roma i fou cofundador i professor de la Universitat Catòlica de Nimega Fundà 1925 la Unió de les Escoles Catòliques Tingué una gran activitat periodística S'oposà amb fermesa al nazisme, per la qual cosa fou deportat al camp de concentració alemany de Dachau, on fou mort amb una injecció letal Fou beatificat per Joan Pau II el 1985

Defensor dels ideals revolucionaris i de l’adopció de la Constitució, escriví Modern Chivalry ‘Cavalleria moderna’, 1815

Entrà a la Companyia de Jesús el 1895 Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica 1919 i 1921, ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912 Fou un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española, i membre de la Comissió Bíblica Pontifícia, i de l’Obra del Sant Evangeli És autor de Las epístolas de San Pablo 1940, San Pablo, maestro de la vida espiritual 1941, La Asunción de María 1947 i,…

Ingressà al monestir de Břevnov arxidiòcesi de Praga, on professà el 1888 Fou ordenat de sacerdot el 1891 Traduí Mistral, i a través de la literatura provençal conegué la catalana Mantingué correspondència amb Jacint Verdaguer, del qual traduí al txec Idillis i cants místics, Jesús infant, Lo somni de Sant Joan 1893 i Flors de Maria Fou director de la revista Novy Zivot ‘Vida Nova’ També traduí el Libre d’amic e amat de Ramon Llull

Des del 1669 predicà gairebé sempre a París i es destacà pel seu coneixement i plantejament psicològic de l’acte humà

Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’establí a Solsona Les…

Fou abat de Sant Feliu de Girona 1272, sagristà de la seu de Girona 1273 i 1276 i bisbe de València 1276-88 Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions El rei Pere II l’envià a la cort francesa 1248 per tal d’evitar la intervenció de Felip III en la lluita contra els angevins

Ingressà al noviciat dels escolapis el 1946 i fou ordenat sacerdot el 1954 Dedicat a l’ensenyament secundari a Barcelona fins el 1962, el 1963 anà a viure al Camp de la Bota , on es dedicà a tasques solidàries entre els gitanos i en denuncià la marginació i els abusos de què eren objecte, motiu pel qual el Tribunal de Orden Público el condemnà a un any de presó 1968-69 Fundador del Centre Escolapi Pastoral 1963, compaginà la tasca pastoral i docent amb els estudis a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953-55, de filosofia i lletres a la de Santo Tomás de Villanueva de l’…

Secretari de Carlo Borromeo, estigué molt lligat amb la Companyia de Jesús El 1589 publicà Della ragione di stato , seguida de l’apèndix Delle cause della grandezza delle città S'oposà a Maquiavel fent de la religió la base de l’estat, però desenvolupà un nou tipus de maquiavelisme, propi del barroc, basat en la raó d’estat Econòmicament, el més interessant és el tercer llibre de Delle cause , on manifestà el seu pensament mercantilista i la seva visió pessimista de la població en mostrar l’antinòmia entre la virtus nutritiva dels estats i la virtus generativa dels ciutadans, que hom ha…