Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
abat coadjutor
Cristianisme
Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.
Tenia tota la jurisdicció, però molt sovint hom reservava a l’anterior la representació externa i la preeminència Des del 1966 els abats elegits en aquestes circumstàncies ja no són coadjutors, sinó abats amb plens drets, els quals són perduts per l’antecessor
abadia secular
Cristianisme
Abadia lliurada per l’autoritat civil, sobretot als s. VIII-X, a un clergue o laic que en fruïa les rendes.
abadia ‘nullius’
Cristianisme
Territori eclesiàstic regit per un abat dependent immediatament de la Seu Apostòlica.
A Catalunya, alguns monestirs que havien obtingut butlles papals d’exempció als segles X i XI es consideraren nullius no sense discussions i protestes de part dels bisbes Així ho foren Ripoll, Cuixà, Sant Pere de Rodes, Sant Cugat del Vallès, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Besalú, Banyoles, Santes Creus, etc, i posteriorment, per altres motius, Montserrat, els priorats de Meià i Sant Miquel del Fai, i l’arxiprestat d’Àger Les que quedaven a Catalunya foren suprimides durant el segle XIX i sotmeses a les diòcesis on eren enclavades
abadia canonical
Cristianisme
Col·legiata o canonja regular augustiniana regida per un abat.
abadia
Cristianisme
Abadiat, territori propietat d’una abadia o sota la jurisdicció d’un abat o d’una abadessa.
abadia
Cristianisme
Abadiat, dignitat d’abat o d’abadessa, o del qui administra les rendes d’una abadia.
abadia
Cristianisme
Edifici o conjunt d’edificis d’un monestir o d’una col·legiata.
abadessa comendatària
Cristianisme
Dona que fruïa de les rendes d’una canonja o d’un monestir femení sense ésser religiosa o essent-ho d’un altre orde.
Sovint era un títol honorífic concedit a dones de família reial o noble
teologia
Cristianisme
Ciència que —des de la fe i a partir de les dades de la revelació— cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…