Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Simó Salvador
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era doctor en dret per Bolonya i el 1395 entrà al servei de Benet XIII a Avinyó Entre els anys 1397 i 1408 féu d’ambaixador directe seu a Roma, en quatre ocasions, per a obtenir una entrevista del papa de Roma amb Benet XIII, cosa que mai no aconseguí Es trobava a Avinyó durant el setge francès 1398-99 i en el confirmament del papa 1399-1403 que acabà amb la seva fugida a Castellrenard Durant la residència a Perpinyà, sobretot en el concili del 1408, continuà les seves gestions pacificadores i en pro de la unió, fins el 1412, que se n'anà amb Benet XIII a Peníscola A…
Francesc de Blanes i de Palau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10).
Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva Girona Fou conseller i canceller del rei Martí l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403 A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat
Gregori XI
Cristianisme
Nom que adoptà Pèire Rogièr de Beaufort en esdevenir papa (1370-78).
Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista
Ferrando Pérez Calvillo
Cristianisme
Història del dret
Teòleg, jurista i cardenal.
Era canonge i degà de l’església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic 1387 Assistí com a ambaixador del rei catalanoaragonès a la coronació del rei de Navarra El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d’Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392 i cardenal el 1397, i li encarregà moltes missions diplomàtiques
Marc de Vilalba
Cristianisme
Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).
Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya 1413-16 i 1431-34 Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani
Barlaam
Cristianisme
Bisbe i teòleg, anomenat el Calabrès
.
Fou monjo basilià a Galatro, d’on passà a Constantinoble, on fou abat del monestir de Sant Salvador Fou enviat per l’emperador Andrònic a Avinyó per tal de promoure la unió entre les dues esglésies Tornà a Constantinoble, on mantingué una forta polèmica amb els palamites, però s’hagué de retirar en ésser aprovat l’hesicasme 1341 Per la seva amistat amb Petrarca, a qui ensenyava grec, obtingué la seu italobizantina de Gerace 1342 És autor de diversos escrits teològics, matemàtics i d’altres
Antoni Roig i Reixart
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà en filosofia a Mallorca 1767 i en drets a Avinyó Residí després a Menorca i a Mallorca Felanitx i Palma Fou teòleg consultor del cardenal Despuig 1796, inquisidor 1807 i canonge de la seu de Mallorca Fou soci de la Societat d’Amics del País Destacat predicador, publicà nombrosos sermons entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs , 1793 i obres religioses en castellà i llatí En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana 1801, del qual es feren com a mínim onze edicions És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la…
Pierre Gassendi
Filosofia
Física
Matemàtiques
Cristianisme
Clergue; matemàtic, físic i filòsof materialista francès.
Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i…
Arnau Ramon de Biure
Cristianisme
Abat.
De llinatge de cavallers, probablement empordanesos Fou nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, amb possessió donada a Avinyó pel papa Climent VI 1348 La nit de Nadal del 1350 fou assassinat al peu de l’altar per Berenguer de Saltells, el pare del qual havia testat a favor del monestir durant l’absència i la suposada mort del fill El crim fou execrat públicament pel rei Pere III Una escultura del Museu d’Art de Catalunya és dubtosament atribuïda al sepulcre de l’abat Fragments de l’alba i la capa que duia el dia de la seva mort són conservats en diversos museus de…
Guerau de Requesens i de Relat
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i féu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…