Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
Josep Tormo
Cristianisme
Bisbe d’Oriola.
Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals
Romeu Sescomes
Història
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1361-80) i polític.
Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal
Wala
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic franc.
Nebot de Carles Martell, fou conseller de Carlemany i exercí una notable activitat durant el regnat de Lluís I el Piadós, sobretot en la redacció de l' Ordinatio Imperii del 817, per la qual Lluís regulava la successió entre els seus fills Monjo a Corbie 816 i abat 822, fou tutor de Lotari, que ell acompanyà a Roma perquè hi fos coronat emperador S'oposà obertament a la concessió d’una part del territori al fill de Judit, segona muller de Lluís el Piadós, el futur Carles el Calb, i fou l’ànima de la revolta dels altres tres fills contra Lluís i l’emperadriu 830 Fou exiliat a…
Paula Montal i Fornés
Cristianisme
Religiosa.
Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un collegi femení amb un programa d’estudis força avançat per a l’època Fundà també escoles a Arenys de Mar 1842 i Sabadell 1846, on féu els vots 1847 i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies , en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya A partir del 1859 desenvolupà la seva activitat a la comunitat i a l’escola d’Olesa de Montserrat Beatificada el 1993, fou canonitzada pel papa Joan Pau II el 25 de…
convictori
Cristianisme
Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral.
Pau Naudó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern…
Deodat
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1010-29).
Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres…
Josep Meseguer i Costa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Barcelona amb el seu oncle, el bisbe Josep Costa i Borràs , i es doctorà en cànons i teologia pel seminari de València Ordenat prevere el 1867, fou professor als seminaris de Tarragona i de Tortosa Secretari de cambra del bisbe d’Oviedo Benet Sanz 1868, es llicencià en aquesta ciutat en dret civil i canònic Bisbe de Lleida del 1890 al 1905, durant els anys de pontificat tingué una gran activitat entre d’altres, la seva intervenció fou decisiva en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, fundà el Museu Diocesà de Lleida i impulsà la construcció del seminari 1893 El…
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé
Cristianisme
Monjo reformador.
Fill d’un secretari de Maria de Mèdici, fillol de Richelieu, infant precoç, abat comendatari de cinc abadies entre elles La Trappe i prevere, experimentà una conversió radical després d’una jovenesa dissipada Visqué amb els oratorians i després professà la vida cistercenca a Notre-Dame de La Trappe, d’on esdevingué abat efectiu, i inicià amb un zel fogós abbé Tempête i no sense grans contradiccions, la reforma dita del Cister de la més estricta observança trapenc Influent en l’espiritualitat del temps, prengué part en la polèmica antijansenista i, a causa de la seva oposició a l’…
Marcellin Champagnat
Cristianisme
Sacerdot francès fundador de la congregació dels Germans Maristes.
Nascut en una família profundament cristiana, realitzà els seus estudis al seminari de Lió, on concebé la idea de crear una congregació dedicada a l’educació dels joves Fou ordenat sacerdot el 22 de juliol de 1816 i nomenat coadjutor a la parròquia rural de La Valla, Lió, on un any després nasqué la congregació dels Germanets de Maria, o Germans Maristes La companyia cresqué ràpidament i el 1825 fou necessària la construcció de Nostra Senyora de l’Hermitage, on visqué fins a la seva mort Per dur a terme la seva activitat, centrada en la fundació d’escoles i en l’atenció a les…